El conseller Joaquim Nadal visita Badalona i es compromet a treballar per desviar el tren

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, va garantir ahir que, abans que acabi l'any, el govern haurà iniciat o adjudicat els treballs dels laterals de l'autopista a l'altura de Sant Crist, a més de desencallar l'accés a la C-31 des d'Artigues i el pas al Torrent de Vallmajor. En aquestes actuacions s'hi invertiran uns deu milions d'euros. D'altra banda, el conseller i l'alcaldessa Maite Arqué van adquirir el compromís de treballar plegats per desviar el tren cap a l'interior –«no serà abans de deu, quinze o vint anys», va augurar Nadal– i per elaborar un projecte d'integració de l'autopista a la ciutat.

+ Nadal i Arqué es van dirigir a les persones que seien als bancs de la plaça de la Vila. Foto: S.M.
No és la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que Badalona sent algunes de les promeses fetes ahir pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Primer va ser el govern de CiU el que, entre el 1999 i el 2003, es va comprometre, dos cops, a enllestir els laterals de l'autopista. La legislatura passada (el maig del 2004), el mateix Joaquim Nadal es va trobar amb l'alcaldessa per tractar de les obres dels laterals i de la reducció de l'impacte de l'autopista, amb el compromís del conseller socialista d'elaborar un estudi detallat sobre aquest darrer aspecte. L'estiu del 2004, l'Ajuntament de Badalona va anunciar que a la tardor s'abordaria la remodelació del Sant Crist i s'ultimarien els laterals en el pas per aquest barri.

Ahir, el conseller de Política Territorial va visitar in situ l'únic tram de la ciutat on els laterals no troben continuïtat (al barri de Sant Crist, on el projecte va passar pel ple del novembre del 2001) i, uns minuts abans, va fer públic que dins del 2007 el govern «haurà iniciat o subhastat les obres dels laterals a Sant Crist i haurà afrontat la connexió d'Artigues amb la C-31 i el pas per sota l'autopista a l'altura del Torrent de Vallmajor». En aquestes actuacions, segons Nadal, s'hi invertiran uns 10 milions d'euros.

El conseller socialista va mantenir una trobada amb l'alcaldessa i amb alguns regidors del seu govern, durant la qual, segons va explicar després, va posar deures a l'Ajuntament: «Els he encarregat que estudiïn com podem integrar la ciutat en l'autopista, i no a l'inrevés, amb solucions que es puguin fer compatibles a fer subterranis alguns trams o la flexibilització dels accessos». Joaquim Nadal va deixar clar que fer subterrània l'autopista en tota la seva extensió «és impracticable», però això no ha d'impedir «fer-la permeable». L'alcaldessa no va posar data a l'elaboració d'aquest estudi, ni va avançar quins passos es faran d'ara endavant.

I és que la voluntat d'integrar l'autopista en el teixit urbà per minimitzar l'efecte barrera ha estat sempre en boca dels polítics. L'any 2001, Arqué va anunciar que aprofitaria que els guanyadors d'un concurs de joves arquitectes havien presentat un projecte en sintonia amb aquest repte per intentar dur a terme el seu projecte. Els guanyadors, Jordi Guardiola i David Soldevila, plantejaven diverses estratègies, com ara buidar la part de sota de la via i instal·lar-hi equipaments.

D'altra banda, ahir no es va revelar si entre els plans que les administracions tenen per a la C-31 s'hi inclou habilitar una tercera sortida a la banda de muntanya.

Diari el Punt

El pla de reformes dels trens de Rodalies, elaborat per el Govern de la Generalitat i presentat al Ministeri de Foment amb el recolzament de l’Ajuntament de Barcelona, ha de suposar un canvi total en les comarques del Barcelonès Nord i el Maresme. Des de 1848, any en el que es va inaugurar la primera línia ferra de l’Estat entre Barcelona i Mataró, el tren va suposar per les nostres poblacions un motor de desenvolupament i de transformació increïbles. Els ciutadans d’aquella època que ocupaven el territori van viure l’arribada en massa d’empreses i de treballadors de tota la península. Empreses que van anant separant el nucli urbà del Front Marítim, com per exemple a Badalona.

És evident que en aquells anys molt pocs s’oposaven. Encara recordo que a l’escola ens explicaven que quan passava el tren per la nostra ciutat hi havia ciutadans que li llaçaven pedres i que fins i tot, des de el tren es llançaven monedes per evitar-se, en la mesura del possible, de ser lapidats.

Ningú dubta del paper clau que a jugat el ferrocarril ni del que continuarà jugant. Ara bé, els ciutadans del S.XXI hem de lluitar per aconseguir que el tren marxi definitivament del nostre litoral i com estableix el pla presentat per el Govern, el tren passi a l’interior de les poblacions soterrat. Alliberaríem d’aquesta forma la principal barrera que separa els nuclis de població de la seva Façana Marítima. Aquesta és una fita que la nostra generació ha d’aconseguir per que els nens i nenes nascuts durant aquests primers anys del S.XXI puguin heretar un territori més equilibrat.

A les nostres comarques hi ha dos aspectes importants relacionats amb aquests canvis. Per una banda la construcció del canal interior del Port de Badalona que suposarà l’aixecament de la via del tren amb el cost que això representaria per la ciutat. Per tant, si el tren ha d’anar per l’interior des de l’estació de Sagrera fins Can Fradera al centre de Badalona resulta absurd destinar recursos a aixecar una via que acabarà desapareixent. El que sí que s’ha de lluitar és per que el buit de transport i de mobilitat que deixa la marxa del tren en aquestes zones sigui substituït per el tramvia, perllongant el Tram Besos des de Sant Adrià, fins a Montgat, mantenint les emblemàtiques estacions de Badalona i Montgat.

Per altra banda, l’impacte que suposa la carretera N-II per tota la comarca del Maresme, limitaria enormement les repercussions positives de la desaparició de la línia ferra, que no serviria de res, si no va annexa a la desaparició de la N-II, al menys fins a Mataró.

Tinc una il•lusió enorme per que crec que als nostres fills els hi podrem deixar quelcom més del que jo havia imaginat. La nostra responsabilitat s’ha de centrar en aconseguir que els terrenys que quedin alliberats no siguin un pou d’especulació, i que finalment hi hagi un passeig marítim que vagi des de Barcelona fins a Mataró. Sort i a la feina.

Carta publicada el diari el Punt Primavera 2.006

Estimat veí:

Respecte al tema que preguntes dir-te que la plataforma de veïns de Front Marítim, va presentar una proposta del aquest tipus el Pla de Mobilitat de Badalona, aprovat recenment. Tan mateix el regidor d'urbanisme Sr. López Guardiola, i la seva regiduria va realitzar unes declaracions referent a aquest tema favorables a la desaparició del Tren ( trasllat a l'interior soterrat ), la seva sustitució per el tramvia.

Respecte el tramvia (Tram Besos), que finalitza el seu recorregut a Sant Adrià, s’hauria de perllongar fins a Montgat, per facilitar encara més la mobilitat de tots el habitants de la zona de la Façana Marítima de Badalona, i Montgat.

Punts 5 i 6 de la nostre proposta el pla de mobilitat:

5.-Aquest punt coincidiria amb la reclamació històrica de treure el tren de la zona del litoral i fer que passi per l’interior de la ciutat soterrat i amb parada a l’estació inrtermodal de Can Fradera el centre de Badalona. Tant mateix la desaparició futura del tren de la zona del litoral, no ha de suposar la desaparició de la seva emblemàtica estació, que s’hauria de destinar a usos múltiples culturals.

6.- Momentàniament i fins que no estigui feta la perllongació del Tram Besos, ni el Canal del Port de Badalona, recomanen la posada en marxa d’una línia especial d’autobús, que connecti el barri de la Mora amb el Centre de la Ciutat, per el carrer Eduard Maristany.

Actualement estem en procès de constitució de la AA.VV. de Front Marítim, en poc temps dispossarem d'una pàgina web www.frontmaritimbdn.org

Gràcies i Benvingut al barri