FORMACIÓ PROFESSIONAL VERSUS BATXILLER
Dintre de pocs dies moltes famílies de Catalunya hauran de decidir junt amb els seus fills, cap a on aniran després de l’ensenyament obligatori (E.S.O.), si bé cap a batxiller o cap a la Formació Professional de Grau Mitjà, i molts d’aquests alumnes d’últim curs de batxiller hauran de triar, anar a la Universitat o bé a un Grau Superior de Formació Professional.
De 1.990 a ençà, Catalunya ha perdut més de 90.000 alumnes de F.P. Hem passat de 156.000 alumnes l’any 1.990 a 65.000 a l’any 2.003 (Font: Cambra de Comerç Barcelona) És cert que la reforma educativa amb l’aplicació de la E.S.O. i per tant l’obligatorietat fins els 16 anys, va tancar portes i va eliminar d’una passada tota la F.P. de 1r Grau, evidentment també influeix el descens de natalitat de les últimes dècades, però aquests 90.000 alumnes perduts, son això, perduts, ¿ on son ? , perquè no hi son en els Cicles Formatius de Grau Mitjà i molt menys en els de Grau Superior.
Les empreses demanden professionals amb certa formació i els centres de F.P. no formem tot el que les empreses ens demanden. Si això li sumen que a la Universitat varen matricular-se a Catalunya l’any 2.003, uns 225.000 Estudiants, molt possiblement podrien deduir que les nostres empreses tindran nombroses dificultats per cobrir els llocs de feina que necessiten. Realment ens fan falta tants universitaris ?
Actualment s’imposen nous sistemes de formació, és cert que es necessiten molts estudiants universitaris, però no tants, també es cert que molts d’ells han de dedicar-se completament a estudiar, però no tots.
S’ha de produir un canvi en el concepte d’estudi. No pot ser que un alumne a la Universitat passi el 80% del seu temps prenen apunts, ¡ això no pot ser !, la Universitat no ha de ser l’única entitat que ha de formar. L’alumne ha d’integrar-se lo abans possible a la vida laboral, mitjançant pràctiques o convenis de col•laboració amb empreses.
La nostra societat no pot aguantar a 200.000 persones que estiguin fora del mercat laboral, fins els 25 ó 27 anys. Quants anys tindran doncs d’activitat laboral?, trenta anys i quina esperança de vida tindran?, 90 anys, això no hi ha sistema social que ho pugui resistir. Molt aviat, es parlarà de allargà l’edat de jubilació, ¿ no creieu que els que han de posar-se a treballar abans han de ser els joves i no demanar els grans més esforços, i a la vegada continuar ocupant els llocs de treball, que haurien de ser ocupats per joves estudiïn o no.
L’individu té dret a formar-se, i per tant és molt important la societat del coneixement, però hauria d’haver una responsabilitat comuna, perquè si no finalment el sistema patirà.
Es fa necessari que les polítiques educatives i de formació tendeixin cap a la formació professional, sembla ser que és així però el missatge no ha arribat encara a la societat, jo tinc alumnes que després de ser informats de les seves opcions dintre de la formació professional, com resposta m’han dit que els seus pares pensen que totes aquestes sortides que ofereix la Formació Professional no poden ser veritat. La societat no està per tant preparada encara, ni informada per aquest canvi. A Alemanya, la proporció d’estudiants universitaris respecte els estudiants de formació professional és totalment inversa a la nostre, aproximadament el 30 % fa estudis universitaris i el 70% estudis de Formació Professional, per tant, a que juguen, realment necessiten tants metges, advocats, arquitectes, químics, biòlegs, Psicòlegs, Periodistes, etc.. , molt probablement si pensem en sentit local no, però no obstant, si que es podria pensar que es necessiten a nivell global, en altres punts del món, és a dir la Universitat forma per que l’alumne pugui treballar en qualsevol lloc, però, els nostres Universitaris ¿ estan preparats per sortir fora de les nostres fronteres?, ¿dominen realment els idiomes que necessiten ?, la resposta és no, per tant, si no formem bé els nostres universitaris, ¿ ens fan falta tants ? o ¿ necessiten més gent de Formació Professional ?. Actualment les nostres escoles d’infermeria pagades amb els nostres impostos estan formant infermeres i infermers que marxen a treballar a Itàlia, Gran Bretanya, França, metges a Portugal, evidentment després dels corresponents cursos d’idiomes, i per que no li cobren a aquests països uns diners en concepte de Formació?. Es evident que a ells els hi surt més a compte, que nosaltres paguem la formació i que ells es quedin amb el personal ja format. Aquesta equació ens dona com a resultat que estem convertim el nostre país en un gran centre de formació Universitària pagat única i exclusivament per ciutadans del nostre estat.
Però perquè ens serveixen tants estudiants si finalment els universitaris es queden aquí a Catalunya majoritàriament perquè no dominen els idiomes.
Sempre he pensat que els educadors o professors hem de formar procurant que aquell que rep la formació la pugui transformar en felicitat personal, com a mesura de benestar, i molt possiblement en el sistema actual això no ho estant aconseguint del tot, doncs no tots els estudiants han d’arribar a la Universitat.
No es tracta de reduir dràsticament el nombre d’universitaris, si no que la gent sàpiga que sempre està a temps d’anar a la Universitat, hi ha un gran grup de joves que el que hauria de fer primer, es formar-se per treballar i més tard ja s’incorporaran a la Universitat, i és aquí on les Universitats hauran d’adaptar-se, el nou perfil dels alumnes com ho a fet la U.O.C. ¿Els alumnes saben que si cursen un Grau Superior de Formació Professional podem passar amb aproximadament un 27% dels crèdits aprovats a carreres relacionades amb la mateixa branca?, i ¿ vostès ho sabien ?, doncs bé, el mateix nivell d’ informació té la resta de la societat.
Per altre banda el índex de fracàs escolar a l’E.S.O. es molt elevat respecte a països del nostre entorn, de tal manera que impedeix també el traspàs de gent cap els nivells d’ensenyament reglat post-obligatori, per tant s’imposa una necessitat prioritària, baixà els elevats índexs de fracàs escolar en aquesta etapa i el mateix temps millorar els nivells de motivació dels alumnes de l’E.S.O. de forma que s’han adonin de la importància de continuar amb una formació específica adreçada fonamentalment a la seva incorporació amb garanties al mon laboral, i es aquí on ha de jugar un paper primordial la Formació Professional, cal que l’alumne disposi de la seva eina principal que no és un altre que la informació, i també es aquí on les famílies, escoles, agents públics i privats tenen una gran responsabilitat, es indispensable que el flux de informació sigui permanent i lliure.
Encara una gran part de la societat considera que el millor camí, es fer batxiller, que l’altre camí es el dels “tontos”, res més equivocat que això. Lamentablement molts professors no aconsellen tot el bé que podrien fer-ho els s alumnes, i continuen recomanen majoritàriament, els estudis de Batxiller, pot ser per mantenir llocs de treball de forma artificial, el problema, es que no estén fabricant cotxes, i si es fan malament els llancen i fen nous, el problema es que es tracta de persones, que pot ser moltes vegades son tractades com cotxes.
Senyors tant bo es un camí com l’altre, el problema es que un et prepara per treballar mitjançant unes pràctiques obligatòries a les empreses, i el altre camí et prepara per superar la selectivitat.
Es cert que des de el batxiller, es pot accedir a un Grau Superior, però si l’alumne acaba superant la selectivitat, son molt pocs els que decideixen triar un Grau Superior.
Tampoc acompanya, la política desenvolupada per el departament d’Educació, en lloc de potenciar el Grau Mitjà, continua aconsellant en massa els estudis de batxiller.
Error fatal que la nostre societat, esta pagant i encara pagarà més car del que se imaginen, fan falta professionals ben formats i això l’empresari el sap, i si no el troba aquí, els portarà d’altre lloc, o bé es portarà fora la seva empresa.
Per altre banda es parla molt del fracàs escolar dels estudiants de E.S.O., no s’han preguntat mai ¿per que no treuen xifres del desastre de Batxiller i del Primer any d’universitat?.
La solució com sempre està en mans de la nostre societat de la que tant tu com jo formen part, es per això, per al que nosaltres tenim un cert grau de responsabilitat que no hem de deixar de exercí.
Subscriu-te al RSS
L'OBSERVATORI DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A BADALONA
Definitivament s'han possat les bases per tirar endavant un projecte més ambicios com el de la creació d'un Consell Permanent de la Formació Professional a Badalona.
Barcelonès Nord. El sector empresarial i els centres d'FP de Badalona acorden treballar plegats
Els agents educatius, econòmics i socials de Badalona han acordat crear l'Observatori de la Formació Professional de la ciutat, un òrgan que implica els empresaris i sindicats en els processos formatius dels joves. L'observatori es trobarà un cop l'any i divendres passat, al BCIN, hi va haver la primera presa de contacte, que va comptar amb les direccions dels centres públics i concertats que ofereixen formació professional, els sindicats CCOO i UGT, la Federació Empresarial de Badalona, la Cambra de Comerç, el Gremi d'Instal·ladors de Badalona, l'Ajuntament i la Generalitat.
Els participants, a grans trets, van agrair la creació d'aquesta taula de treball que ha de servir, entre altres coses, per coordinar l'oferta dels centres amb la demanda del sector empresarial. Els empresaris van reclamar als centres que incloguin nous cicles formatius en la seva oferta.
El regidor d'Educació, Àlex Mañas, va destacar «l'alt nivell d'alumnat cursant FP que hi ha a Badalona, que se situa més a prop de la mitjana de la Unió Europea que a la resta de municipis catalans».
D'altra banda, Mañas va aprofitar la presència dels centres educatius per informar-los que el consistori disposarà d'un estand al Saló de l'Ensenyament que, sota el lema Badalona educa, mostrarà l'oferta dels centres públics. «Si algun centre concertat està interessat a assistir-hi, podem parlar-ne», va dir.
La propuesta de dividir en tres cursos el bachiller actual
La propuesta del sindicato UGT y de la Generalitat (PSC-ICV-ERC) de dividir en tres cursos el bachiller actual, para aquellos alumnos que tienen dificultades para completar esa etapa, me parece una gran burla no sólo al alumnado, sino también a los docentes de Formación Profesional.
Es cierto que existe un porcentaje elevadísimo de abandono en la secundaria (30,4%), pero si analizáramos el porque de ese abandono, descubriríamos que mayoritariamente se debe, a que gran parte del alumnado ha sido mal aconsejado, por parte de padres, tutores o coordinadores de E.S.O., en continuar sus estudios por la rama del bachiller.
No todos los alumnos están capacitados para realizar bachiller y posteriormente estudios universitarios. Se está abandonando otra vía tan válida o mejor que la anterior, como es el Ciclo Formativo de Grado Medio (CFGM), la prueba de acceso a Grado Superior, y el Ciclo Formativo de Grado Superior (CFGS). En la actualidad prácticamente el 70% de los alumnos que acaban 4º de E.S.O. continúan sus estudios en bachiller, esos porcentajes son absurdos deberían ser a la inversa un 60% CFGM, y un 40% bachiller, esto es lo que demandan las empresas e incluso los alumnos de no estar sometidos a la presión social que ejerce la obtención del Título de bachiller y los posteriores Estudios Universitarios, aunque después un 30% acabe abandonando la carrera.
¿Que es lo que realmente se busca con esa medida?, ¿maquillar unas cifras para que España gane 10 puestos en la U.E.?, esta medida lo único que permitirá será mantener a los alumnos un año más en el redil, sin ningún beneficio formativo a cambio, para después dejarlos abandonados a su suerte, como ocurre con el 30% de universitarios que acaban abandonando sus carreras
Lo que pide la U.E. es que formemos a nuestros jóvenes en estudios secundarios técnicos (CFGM-CFGS) como sucede en otros países de nuestro entorno, y no sólo en bachiller, como algunos de nuestros ideólogos pretenden hacernos entender.
Nos están intentando engañar de nuevo, prolongar eternamente los estudios, no es la mejor opción, ¿que pasará cuando no aprueben el bachiller en tres años?, se alargará a cuatro a cinco, a seis, y después, les facilitaremos la prueba de selectividad, alargaremos las carreras a 8 años oficialmente. ¿Esto les asegura una formación técnica que les permitirá ser independientes? ¿A partir de que edad podrán trabajar?
¿Los alumnos saben que si cursan Grado Superior de Formación Profesional pueden pasar con aproximadamente un 27% de los créditos aprobados a carreras relacionadas con la misma rama? ¿Saben los alumnos de 4º de E.S.O. que pueden llegar igual a la Universidad por la vía del CFGM y además con trabajo? Se les proporciona realmente toda la información o simplemente se les tiene dentro de un sistema que no les deja escapar, primero el Bachiller de tres años y después la Universidad de 8 años, porque ya se sabe no hay nada como tener un título Universitario.
El 100% de mis alumnos que cursan el CFGS, acaban sus estudios con un puesto de trabajo y con 19 – 20 años, algunos con sueldos superiores a los famosos miliuristas, y además ya he empezado a tener alumnos que proceden del abandono de estudios universitarios y que escogen el CFGS, porque lo ven como su mejor opción para incorporarse a un puesto de trabajo.
Lo que la gente joven quiere es que se la forme técnicamente en un plazo razonable, y no que se la tenga atrapada en un sistema educativo eterno, y además de eterno malo de solemnidad. Mi función como docente, es decirles a mis alumnos que la formación ha de ser continua durante toda la vida, pero son ellos los que han de disponer de la información y ser libres para escoger el camino que desean.
Aniceto Ramírez Vilches
Profesor de CFGM y CFGS
Tutor de Prácticas
EDITORIAL DIARI "EL PAIS" DEL 14.09.2006
La enseñanza secundaria en España sigue sin levantar cabeza: abundante fracaso escolar y de repeticiones, especialmente de varones. Es la tónica que vienen marcando año tras año radiografías como el Informe Pisa o los análisis de agencias internacionales como la Organización de Cooperación y Desarrollo Económico (OCDE). El último de este organismo que agrupa a la treintena de países más desarrollados se refiere al curso académico 2003-2004. Refleja los mismos males que el anterior; incluso los empeora. El gasto público en educación ha decrecido, pasando del 4,6% al 4,3%, y el 34% de los estudiantes no termina el bachillerato, mientras que la media de fracasos en los miembros de la OCDE no supera el 12%.
Estas estadísticas no deben sorprender a nadie, y menos a las autoridades educativas nacionales, que reconocen los graves problemas estructurales que existen en la enseñanza desde hace más de tres lustros, y principalmente en la secundaria. La tendencia está empezando a cambiar, según el Ministerio de Educación, que asegura que en 2005 el índice de fracasos ha descendido al 30,8% y el gasto en enseñanza ha crecido hasta un 4,47%.
El Gobierno se ha comprometido a incrementar un 27% el capítulo de la enseñanza en los próximos presupuestos generales. Habrá que aguardar si tales promesas tienen efecto. El informe de la OCDE llega cinco meses después de la promulgación de la Ley Orgánica de Educación (LOE), que entrará en vigor el año que viene y que deroga tres leyes en las que estaba dispersa la definición del sistema educativo no universitario. La LOE aborda uno de los puntos negros recogidos por la OCDE: las repeticiones. Con la nueva normativa, un alumno deberá repetir a partir de cuatro suspensos y en el caso de tres, que hasta ahora significaba no pasar curso, dependerá del criterio docente.
La OCDE recomienda a las autoridades españolas hacer más esfuerzos para reducir la alta tasa de repeticiones y evidentemente también la de fracasos. Pero flaco servicio harán nuestros gobernantes si buscan la mejora de la calidad de la enseñanza recurriendo a una política de manga ancha para rebajar los porcentajes. No es por ahí por donde deben taparse las goteras del entramado educativo. Hay que diseñar apoyos efectivos para los alumnos con más dificultades, algo que el Ministerio de Educación está ya estudiando, invertir más en los centros, incentivar al profesorado o mejorar los programas curriculares. Resulta igualmente importante fomentar más la Formación Profesional (FP), una vía que en España a diferencia de otros muchos países desarrollados no es tan escogida. Un 21% de jóvenes españoles opta por la FP frente al 34% del resto de países de la OCDE.
OFERTA EDUCATIVA DE FORMACIÓ PROFESSIONAL A BADALONA
Municipi: Badalona
Tipus d'ensenyament: Idiomes, ensenyaments superiors de disseny, estudis estrangers (britànic, francès), formació professional de grau mitjà, formació professional de grau superior, arts plàstiques i disseny de grau mitjà, arts plàstiques i disseny de grau superior, tècnic esportiu de grau mitjà, tècnic esportiu de grau superior
Badalonès (08000761)
c. Arbres, 17
08912 - Badalona
933895716 - 934642674
Privat
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Gestió administrativa (concertat)
Cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- Administració i finances
Cultural (08000918)
pl. Marquès de Barberà, 13
08911 - Badalona
933840451 - 934643185
Privat
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Gestió administrativa
- Explotació de sistemes informàtics (concertat)
Cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- Administració i finances (concertat)
- Administració de sistemes informàtics (concertat)
EASD Pau Gargallo (08001480)
parc Serentill, s/n
08915 - Badalona
933997652 - 933873334
Públic
Ensenyaments impartits:
Batxillerat modalitat d'arts
Cicles formatius de grau superior d'arts plàstiques i disseny
- Arts aplicades de l'escultura
- Gràfica publicitària
- Il•lustració
- Ceràmica artística
- Projectes i direcció d'obres de decoració
- Disseny gràfic
EOI Badalona (08053029)
av. Marquès de Montroig, 237
08918 - Badalona
933833099 - 933831867
Públic
Ensenyaments impartits:
Idiomes:
- Castellà
- Català
- Francès
- Alemany
- Anglès
IES Badalona IX (08045008)
c. Guifré, 760-786
08918 - Badalona
933873750 - 933873750
Públic
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Cures auxiliars d'infermeria
- Explotació de sistemes informàtics
IES Badalona VII (08042019)
c. Ausiàs March, 86
08912 - Badalona
933978511 - 933978541
Públic
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Gestió administrativa
Cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- Administració i finances
- Desenvolupament d'aplicacions informàtiques
IES Enric Borràs (08045604)
ptge. Encants, s/n
08914 - Badalona
934603450 - 934603418
Públic
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Estètica personal decorativa
IES Eugeni d'Ors (08001443)
av. Maresme, 192-212
08918 - Badalona
933875866 - 934602756
Públic
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Gestió administrativa
Cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- Laboratori de diagnòstic clínic
- Documentació sanitària
- Integració social
IES Júlia Minguell (08052888)
c. Niça, 4 (apartat 544)
08913 - Badalona
934607469 - 933987113
Públic
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- Animació d'activitats físiques i esportives
IES La Pineda (08001421)
torrent la Batlloria, s/n
08917 - Badalona
933990511 - 933835709
Públic
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Gestió administrativa
- Equips i instal•lacions electrotècniques
- Equips electrònics de consum
- Fabricació a mida i instal•lació de fusteria i moble
- Muntatge i manteniment d’instal•lacions de fred, climatització i producció de calor
- Explotació de sistemes informàtics
Cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- Secretariat
- Administració i finances
- Instal•lacions electrotècniques
- Sistemes de telecomunicació i informàtics
- Prevenció de riscos professionals
- Administració de sistemes informàtics
- Desenvolupament d'aplicacions informàtiques
IES Pompeu Fabra (08045471)
c. Molí de la Torre, 34-58
08915 - Badalona
933836311 - 933835759
Públic
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Electromecànica de vehicles
- Carrosseria
- Mecanització
- Laboratori
Cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- Automoció
- Producció per mecanització
- Anàlisi i control
Joan Maragall (08034916)
c. Sant Ignasi de Loyola, 112
08918 - Badalona
933833657
Privat
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Gestió administrativa (concertat)
- Comerç (concertat)
- Cures auxiliars d'infermeria (concertat)
- Farmàcia (concertat)
Programes de garantia social
- Activitats d'oficina i atenció al públic
Llefià (08000712)
c. Europa, 2 i 2 bis/c. Sèquia 1A i 1B
08913 - Badalona
933883298
Privat
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Equips i instal•lacions electrotècniques (concertat)
- Equips electrònics de consum (concertat)
- Explotació de sistemes informàtics (concertat)
Cicles formatius de formació professional específica de grau superior
- Sistemes de telecomunicació i informàtics (concertat)
Perruqueria i Estètica Badalona (08033717)
c. Francesc Macià, 30
08912 - Badalona
933885201
Privat
Ensenyaments impartits:
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Perruqueria
- Estètica personal decorativa
Sant Domènec Savio (08000499)
c. Alfons XII, 111
08912 - Badalona
933877254 - 933996612
Privat
Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà
- Gestió administrativa (concertat)
- Comerç (concertat)
- Mecanització (concertat)
Programes de garantia social
- Comerç i magatzem
- Metall i serralleria
L’Institut Gaudí de la construcció, amb seu a Badalona, ha signat un conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya per impartir conjuntament cicles formatius d’Obres de la Construcció.
L’objectiu d’aquests cursos és proporcionar als alumnes els coneixements imprescindibles per realitzar treballs com els conglomerats , les cobertes o els revestiments continus. A més, els cursos els impartiran professionals del sector amb una àmplia experiència en la formació. Aquests estudis estaran recolzats per l’institut Provençana de L’Hospitalet del Llobregat, l’institut Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí i l’institut Santa Eugènia de Girona.
L’únic requisit per realitzar aquests estudis és haver superat l’ESO o la prova d’accés al cicle formatiu de grau mitjà.
LA FORMACIÓ PROFESSIONAL A BADALONA
A nivell local des de els Ajuntaments s’ha incidit molt en la formació inicial, infantil, primària i secundària obligatòria, és a dir l’educació de 0 a 16 anys, i ens hem oblidat si més no de l’ensenyament post-obligatori.
Per intentar donar cohesió i sostenibilitat social a la ciutat no ens podem permetre obviar la formació Post-Obligatoria, no només la de Batxiller, si no la més important la Formació Professional. Actualment a Badalona existeix una major oferta de Batxiller respecte a la oferta de Formació Professional.
La formació que actualment reben els nostres joves fins el quart d`E.S.O., hauria de ser suficient per intentar assolir amb garanties la Formació Post-Obligatoria i lamentablement això no és així, cada vegada és més alt el nombre de joves que abandona els seus estudis per incorporar-se a llocs de feina que no requereixen pràcticament cap preparació. La solució que aquests joves troben momentàniament en el seu present, es traduirà sens dubte en un problema futur que tots pagaren molt car, tant la ciutadania com les empreses. Si veritablement volem mantenir i ampliar l’estat del benestar es fa imprescindible fer un gir de l80º . La proporció de estudiants de Formació Professional a la nostra Ciutat ha de ser un 65% de F.P. i un 35% de Batxiller. Existeixen a Badalona Centres Educatius tan públics com privats concertats que poden absorbí la demanda, però el que si que es fa necessari és una major coordinació com ciutat.
Tant mateix les autoritats locals han de procurar transmetre la informació suficient que permeti als joves que finalitzen el batxiller, triar entre la Formació Professional de Grau Superior i la Universitat, sense oblidar que el Grau Superior de F.P., no només permet una gran especialització i feina, si no també la continuació dels estudis superiors universitaris amb més del 28% dels crèdits aprovats.
Evidentment el Jove s’ha de incorporar l’abans possible a la feina, no ens podem permetre que els joves tinguin la seva primera feina a temps complert i especialitzada a partir dels 25 anys. La llibertat individual, s’aconsegueix reforçant l`autoestima, i aquesta només es possible si l’individu rep la formació adient que li garanteixi un lloc de feina amb perspectives de futur. L’ensenyament obligatori de 0 a 16 anys, ens proporciona la base formativa, però no hem d’oblidar que es la Formació Post-Obligatoria de F.P. i Universitària, la que ens donarà els coneixements tècnics imprescindibles.
A grans trets, cal dir que hi ha dos grans Centres Formatius a nivell local que aglutinen la major part de l’oferta de F.P., per una banda “La Pineda” i per l’altre, l’I.E.S. Pompeu Fabra. El cert és que l’oferta és amplia però millorable:
.- Falta un curs de Grau Superior de Comerç Internacional a la Ciutat, tot explicant
els alumnes i a les empreses les grans possibilitats professionals i la posterior
connexió d’aquest estudis amb la Universitat.
.- Falta un centre que s’especialitzi en Formació Professional Sanitària, i Sociosanitària
de Grau Mitjà i de Grau Superior. Aquest Centre podria ser l’Eugeni d’Ors, que ja fa
part d’aquests tipus d’ ensenyaments.
.- Falta ampliar l’oferta de estudis de Grau Mitjà d’Esports, a l’I.E.S. Julià Minguell
de Llefià. Com un cicle de Grau Mitjà de Conducció d’activitats Físicoesportives en
el medi natural.
.- Falta crear un nou centre de Formació Professional a Badalona aprofitant el Port de la
Ciutat, que s’especialitzi en Activitats Marítim Pesqueres de Grau Mitjà i Grau
Superior. Naturalment la seva ubicació hauria de ser al mateix cor del Port. Aquest
Centre proporcionaria la ma d’obra especialitzada a tots els Ports del litoral Català.
.- Falta recolzar en tot el possible a l’Institut Gaudi de la Ciutat, per que ampliï la seva
oferta formativa d’Edificació i Obra civil a tots els cicles de Grau Mitjà i de Grau
Superior d’aquesta especialitat.
.- Falta que l’I.E.S. Enric Borràs de la Salut, amplií la seva oferta en l’especialitat
d’Imatge Personal, amb el Grau Mitjà de Caracterització i el Grau Superior d’Imatge
Personal i Estètica.
.- Falta que l’I.E.S. Badalona VII, abandoni els cicles que fa actualment i que estant
coberts per centres públics i privats concertats i s’especialitzi en Cicles Formatius de
Grau Mitjà i Superior d’Hoteleria i Turisme, amb un Grau Mitjà de Cuina i un altre de
Pastisseria i Forneria, així com un Grau Superior d’Agències de Viatges i un altre de
Restauració.
Badalona es pot convertir en el Gran Nucli de Formació Professional del Barcelonès Nord i Maresme, que atregui els alumnes d’aquestes àrees. Però per aconseguir això fa falta un treball en equip, dels centres formatius públics, privats concertats, federacions empresarials i l’Ajuntament, tots son importants i imprescindibles.
Qui deu liderar aquest projecte ha de ser sens dubte l’Ajuntament de Badalona, en concret la seva regiduria d’Educació i la regiduria de Promoció Econòmica, amb els seus àmbits d’Indústria i Comerç.
Aniceto Ramírez Vilches
Profesor de Formación Profesional
Tutor de Prácticas en Empresas
anravi65@hotmail.com
FORMACIÓN PROFESIONAL APUESTA DE FUTURO
La Formación Profesional que se imparte en el sistema educativo actual, tiene una gran importancia para el desarrollo del tejido económico del País, ya que permitiría una correcta incorporación de los jóvenes al mundo laboral que no sólo serviría para que estos tuviesen un puesto de trabajo digno, si no al mismo tiempo potenciar el crecimiento de nuestras empresas. Tradicionalmente las diferentes administraciones educativas, al igual que muchos expertos en educación han dado poca o ninguna importancia a la extensión de la Formación Profesional, ya no como alternativa a la tradicional de Bachiller y Universidad, si no, como quizá debería ser, principal forma de capacitar a las personas para el ejercicio cualificado de las distintas profesiones.
En la actualidad la Universidad no presenta un grado de inserción laboral tan elevado como la Formación Profesional de Grado Superior, sin embargo ¿porque aún es mucho mayor el número de estudiantes universitarios que el de Formación Profesional en nuestro País? Incluso sabiendo que el paso de Grado Superior a Universidad, se hace sin selectividad y con prácticamente una cuarta parte de los créditos de la carrera convalidados y lo más importante con trabajo. ¿Porque?
Existen varias respuestas a esta pregunta:
a) Escaso interés por parte de los poderes públicos, anclados en
sistemas educativos tradicionales.
b) Falsas expectativas de las Familias que evidentemente buscando lo
mejor para sus hijos siguen manteniendo pautas educativas de los
años 80, sin que tan siquiera pase por su mente la opción de la
Formación Profesional.
Las familias españolas siguen considerando que el bachillerato es
una mejor opción, inclusive desde una perspectiva de incorporación
al mundo laboral.
c) Si bien las familias actuales tienen un amplio conocimiento de las
etapas educativas,de Infantil, Primaria y Secundaria Obligatoria,
incluso con un importante grado de implicación sobre todo en la
etapa inicial, demuestran un gran desconocimiento de la formación
post obligatoria actual.
d) Las dificultades que se derivarían de un cambio drástico en el
sistema educativo post obligatorio, tendente a la potenciación de
la Formación Profesional. Como por ejemplo la escasez de
formadores, como expertos profesionales, o la problemática
laboral a la que se enfrentarían los profesores de bachiller y
universitarios. Lo que aconseja que el traspaso sea progresivo a
pesar de las necesidades de las empresas y de la mejora de las
expectativas profesionales que sin duda supondrían para nuestros
jóvenes.
e) Desconocimiento del mercado laboral actual, por parte de la
mayoría de coordinadores y profesores de E.S.O., que continúan
aconsejando en masa estudios de Bachiller.
A diferencia de lo que ocurre en otros países de nuestro entorno, en España este tipo de estudios no ha captado ni la mayoría del alumnado, ni reconozcámoslo, tampoco el mejor. La amplia mayoría ha optado por el bachillerato y la Universidad. En el curso 2002-2003, se matricularon en España 676.000 estudiantes de Bachillerato, frente a 224.000 de Ciclos Formativos de Grado Medio, ni que decir tiene que los que se matricularon en Ciclos Formativos de Grado Superior, son un número infinitamente menor que los matriculados en la Universidad.
No obstante en España, existen experiencias muy positivas en las que se está logrando dar un vuelco a esta situación como es el caso de Euskadi, o el más reciente de Catalunya que a un ritmo lento pero seguro se va acercando muy poco a poco al punto óptimo.
En los últimos cuatro años se han dado pasos importantes a nivel estatal, desde la Ley de Cualificaciones y de Formación Profesional de 2.002, hasta el Decreto aprobado por el Consejo de Ministros actual, que permitirá el desarrollo de los Centros Integrados de Formación Profesional, que serán centros educativos que reunirán los tres subsistemas de FP: la reglada ( la que actualmente se imparte en institutos y centros concertados ), la ocupacional ( la destinada a la preparación y posterior inserción de los desempleados ), y la continua (dirigida al reciclaje de los trabajadores en activo).
Es evidente que ello requiere una mayor colaboración como en el caso de Catalunya de los departamentos de “Industria i treball“y el “Departament d’Educació”, Colaboración que afortunadamente se está produciendo de forma muy positiva.
Existen estudios que demuestran que nuestros jóvenes a diferencia de sus progenitores deberán cambiar a lo largo de su trayectoria laboral varias veces no sólo de empresa, si no incluso de especialidad, lo que aconseja una formación continuada y profesional a lo largo de toda la vida. Esto obliga sobre manera a la administraciones a presionar para lograr ese vuelco definitivo que citaba al principio del artículo, si realmente queremos dar expectativas a nuestros jóvenes y posibilidades a nuestras empresas debemos acelerar el proceso de reconversión educativa post obligatoria centrándonos mayoritariamente en la Formación Profesional y posteriormente en la incorporación a la Universidad, es decir, primero el trabajo, la profesión y después la especialización superior en la Universidad, sin prisas, sin pausas y con trabajo, que de echo es lo que proporcionará independencia a nuestros jóvenes, y profesionales a nuestras empresas.
Fuentes: Los Sistemas Educativos Europeos “Crisis o Transformación” Fundación la Caixa. ( www.lacaixa.es). Diario “El País: lunes 13/03/06 Educación (UnPuente a la FP) (www.elpais.es)
Envia un nou comentari