Us vull parlar d'un impost municipal que mostra la clara voluntat recaptatòria que té aquest consistori. Parlo de l'impost de recollida d'escombraries amb el que l'Ajuntament grava qualsevol activitat econòmica que es produeix a la ciutat, professionals autònoms inclosos, com és el meu cas.

Jo treballo com a professional de la publicitat fent tasques de disseny gràfic, web i d'il·lustració. Pel desenvolupament de la meva activitat professional -que faig en un racó de casa meva- només necessito un ordinador i un telèfon.

Al constar donat d'alta com a autònom que desenvolupa una activitat econòmica, l'Ajuntament presuposa que genero una quantitat d'escombraries tal que justifica l'aplicació d'un impost específic annual (denominat de recollida d'escombraries) que haig de pagar tant sí com no, i que puja a 161,03 euros (l'any passat va ser de 154,84). És el mateix impost que ha de pagar un restaurant, una agència bancària, una perruqueria, una discoteca, una cafeteria, una botiga o un supermercat, per exemple.

Després de presentar el recurs corresponent i que el desestimessin, vaig portar el meu cas a l'entitat local de Defensa de la Ciutadania. Allà es van fer creus i em van assegurar que hi havia hagut més casos d'autònoms que els havien contactat perquè, com jo, es sentien indefensos davant aquesta situació.

Arribats aquest punt, vaig portar el cas al Síndic de Greuges per denunciar el fet de que, com a autònom que treballa al seu domicili propi amb un ordinador i telèfon sense generar residus, haig de pagar aquest impost municipal que trobo clarament abussiu.

Després que el Síndic estudiés el meu cas i em donés la raó, va enviar un escrit a l'Ajuntament de Badalona on argumentava categòricament que es produïa un clar greuge comparatiu en presuposar que la meva activitat generava tants residus sòlids com un local d'oci nocturn, per exemple. El Síndic deia a l'escrit presentat a l'Ajuntament que es lesionaven els drets dels ciutadans que per aplicació d'aquesta ordenança són considerats subjectes passius del preu públic, quan en realitat en la norma no s'ha previst cap tipus de mecanisme objectiu que determini amb arranjament si aquella persona realitza una activitat que generi efectivament uns residus.

Segons el Síndic "les quotes que s'acorden cal que es corresponguin amb els costos reals i totals i, un cop fixat el cost del servei, cal que el seu import es redistribuexi entre els subjectes passius de forma justa i equitativa". És a dir, que aquest impost ni és just ni és equitatiu. És mes, el Síndic creu que "li semblen pocs adequats , per inconcrets i poc objectius, els paràmetres utilitzats per fixar aquesta tarifa". El Síndic afirma categòric que "amb aquest tipus de presumpcions l'Administració vulnera els més elementals drets i principis tributaris" que han d'estar presents en tota imposició econòmica ciutadadana.

El Síndic "no abasta a comprendre com es generen i de quin tipus són els residus materials que se suposa que l'Administració municipal recull amb un màxim de 60 litres diaris", d'acord amb el que diu l'Ordenança vigent. És més, s'afegeix, el Síndic valora "l'estupefacció" que causaria aquest criteri si s'apliqués a d'altres tributs com ara "el de l'IRPF".

Després de remetre aquest dur escrit a l'Ajuntament, el Síndic em comunica ara que, encara que existeixi una clara vulneració dels meus drets, l'Ajuntament no rectifica l'aplicació d'aquest impost i desestima tota opció a reconsiderar la seva quantia i/o apliacació. El Síndic de Greuges reconeix que ell ja no pot fer res més perquè ha efectuat totes les gestions i actuacions possibles que la norma li permet dur a terme.

Arribats aquest punt, només em queda la denúncia pública d'aquesta vulneració de drets personals.

És una llàstima que el Síndic, i altres figures semblants de Defensa de la Ciutadania, no se'ls doni més potestats i instruments per defensar les vulneracions dels drets dels ciutadans. És lamentable que l'Ajuntament actuï d'aquesta manera.