per Albert Vendrell i Violant, membre del Casal Carme Claramunt i de la CUP de Badalona.

L'essència independentista de la manifestació històrica del 10J està recorrent els carrers i els salons de Plens de molts ajuntaments catalans que es declaren "moralment exclosos de la Constitución espanyola". I malgrat estem a l'estiu, es nota com la gent ja està pensant en el futur i en els propers mesos que sens dubte arrencaran per l'11 de setembre: diada de lluita (i derrota) del poble català davant la invasió de l'exèrcit castellà de Felip V de Borbó.

Un dels motius de més alegria és la recent constituïda Assemblea Empordanesa per la Independència a partir de les comissions que han organitzat les Consultes populars d'autodeterminació als respectius pobles. El motiu que han exposat per a justificar el seu naixement és el següent: "La idea rau en que no poden deixar el país només en mans dels dits polítics, i que per tant tots i cadascun de nosaltres hi tenim a dir i molta feina a fer, abans-i-després de les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Ningú ferà la nostra feina si no la fem nosaltres mateixos primer i amb convicció i voluntat ferma de construir país".

Un altre element clau en els propers mesos seran les eleccions autonòmiques al Parlament de la Generalitat de Catalunya. Em permeto el luxe de donar la meva opinió, malgrat no haver aconseguit el que jo considerarava que era imprescindible en aquesta contesa electoral: una candidatura independentista clarament d'esquerres. Com tothom sap la CUP va decidir no assumir aquest repte de moment i centrar els esforços de cara a les properes eleccions municipals.

El que també sap tothom és que hi ha diferents plataformes o agrupacions que volen tirar endavant alguna candidatura independentista. Entre aquests hi ha la Solidaritat Catalana dels liberals López Tena i Laporta. I també el Reagrupament de Carretero. El problema que tenen ambdues formacions és que plantegen les eleccions autonòmiques com una fi en si mateixes. I no és això, molta gent opina que les eleccions no ho són tot. I uns quants, a més, afegim que les eleccions són un mitjà o poden ser un mitjà per avançar cap a la Independència.

En el millor dels casos, si aquestes candidatures aconsegueixen representació sols afavoriran el retorn de CiU al govern en solidatari o en companyia, tant se val. Ja que l'únic punt programàtic que estan d'acord és que volen la Independència. La gent d'esquerres sabem de tot cor que la Independència afavorirà la millora de les condicions de vida de les classes populars. Tanmateix, això cal explicar-ho. I sobretot cal explicitar que les rendes fiscals i les plusvàlues que recuperem amb la Independència seran destinades prioritàriament a millorar les condicions socials de la gent que viu i treballa als Països Catalans. I no està gens clar que Laporta, Tena i Carretero estiguin d'acord amb aquesta escala de valors. Altrament, la causa independentista no aconseguirà el suport popular necessari per a abastar-la.

Arribat aquest punt, no puc fer més que constatar que aquestes candidatures, malgrat puguin recollir molts vots, tenen un procés incert a ciutats tant importants com Badalona. Ciutats que per la seva naturalesa social estan patint les pitjors conseqüències socials d'una crisi que tot just comença. La crisi és inherent al capitalisme i, per tant ens calen polítiques que busquin superar-lo, si més no, progressivament. O bé, aquestes candidatures recullen aquest anhel per superar de fons la crisi capitalista, o bé simplement serviran de cortina de fum per enlentir el procés cap a la Independència.

Espero que passada la distorsió electoral autonòmica no s'acabi l'efervescència i tots aquests ànims serveixin per a constituir al Barcelonès Nord una Assemblea Popular i Unitària per la Independència del poble català o quelcom per l'estil que reculli l'essència de la manifestació del 10J i serveixi per a construir pas a pas el nostre país.