A Badalona, tot i que no ha començat encara la campanya electoral pròpiament dita, gairebé podem dir que coneixem les propostes de totes les formacions que es presenten a les eleccions. Sabem que els Convergents de Ferran Falcó, menys els peus plans, als badalonins ens ho arranjaran tot, des de fer biblioteques als antics vestidors de Piher, a que els nens no paguin el transport públic. El Populars amb Garcia Albiol al capdavant, ens trauran tots els immigrants i no hi haurà cap badaloní sense pis. Els d’Iniciativa, ens prometen un mediambient impecable, un ensenyament rigorós i una cultura, sense parangó, a les contrades. Esquerra Republicana, ens garanteix que seguirà mantenint les essències pàtries sense contaminació de cap mena, els ciutadans del senyor amb pilotes, ens garanteixen la màxima transparència, els ciutadans dissidents dels socialistes, resulta que són els que millor ho faran, el senyor Llei, desprès del Pont del Petroli i de la rampa del carrer Sant Anastasi, ens salvarà del peatge del port, els antisistema de la CUP conjuntament amb els Verds que no són d’Iniciativa, prometen capgirar-ho tot, i finalment els que avui dia tenen les màximes responsabilitats en el govern local el PSC, posa sobre la taula un munt de noves idees que pensen tirar endavant en el propers quatre anys.
És ben clar i s’ha de reconèixer, que la darrera legislatura no ha estat un model per presumir-ne, dificultats financeres de tota mena i uns errors en la gestió d’alguns assumptes, no permeten que el socialisme badaloní llueixi la feina feta aquesta vegada davant de l’opinió pública, i això, diuen els que hi entenen que pot portar als seus votants a castigar-los quedant-se a casa.
Des de la direcció del partit, s’ha intentat de posar remei al tema, renovant en profunditat els elements dels primers llocs de la llista, posant gent que puguin donar un nou aire en la gestió de la propera legislatura, un nou aire basat en la efectivitat, en la imaginació i en l’assumpció dels nous reptes que la societat del segle XXI ens presenta.
Penso doncs que seria un gran error en aquests moments, que l’electorat castigui al PSC, des de l’abstenció, perquè un canvi prou significatiu en aquests moments de la correlació de forces al consistori badaloní, l’únic que provocaria, seria una aturada en el progrés general de la ciutat, talment com l’experiència ens demostra van comportar els vuit anys de govern Aznar a l’estat espanyol.
Badalonins, el dia vint-i-set, a votar PSC, no sigui el cas que volent castigar al govern acabem castigant-nos nosaltres mateixos
EL FANTASMA DE L’ABSTENCIÓ
A Badalona, tot i que no ha començat encara la campanya electoral pròpiament dita, gairebé podem dir que coneixem les propostes de totes les formacions que es presenten a les eleccions. Sabem que els Convergents de Ferran Falcó, menys els peus plans, als badalonins ens ho arranjaran tot, des de fer biblioteques als antics vestidors de Piher, a que els nens no paguin el transport públic. El Populars amb Garcia Albiol al capdavant, ens trauran tots els immigrants i no hi haurà cap badaloní sense pis. Els d’Iniciativa, ens prometen un mediambient impecable, un ensenyament rigorós i una cultura, sense parangó, a les contrades. Esquerra Republicana, ens garanteix que seguirà mantenint les essències pàtries sense contaminació de cap mena, els ciutadans del senyor amb pilotes, ens garanteixen la màxima transparència, els ciutadans dissidents dels socialistes, resulta que són els que millor ho faran, el senyor Llei, desprès del Pont del Petroli i de la rampa del carrer Sant Anastasi, ens salvarà del peatge del port, els antisistema de la CUP conjuntament amb els Verds que no són d’Iniciativa, prometen capgirar-ho tot, i finalment els que avui dia tenen les màximes responsabilitats en el govern local el PSC, posa sobre la taula un munt de noves idees que pensen tirar endavant en el propers quatre anys.
És ben clar i s’ha de reconèixer, que la darrera legislatura no ha estat un model per presumir-ne, dificultats financeres de tota mena i uns errors en la gestió d’alguns assumptes, no permeten que el socialisme badaloní llueixi la feina feta aquesta vegada davant de l’opinió pública, i això, diuen els que hi entenen que pot portar als seus votants a castigar-los quedant-se a casa.
Des de la direcció del partit, s’ha intentat de posar remei al tema, renovant en profunditat els elements dels primers llocs de la llista, posant gent que puguin donar un nou aire en la gestió de la propera legislatura, un nou aire basat en la efectivitat, en la imaginació i en l’assumpció dels nous reptes que la societat del segle XXI ens presenta.
Penso doncs que seria un gran error en aquests moments, que l’electorat castigui al PSC, des de l’abstenció, perquè un canvi prou significatiu en aquests moments de la correlació de forces al consistori badaloní, l’únic que provocaria, seria una aturada en el progrés general de la ciutat, talment com l’experiència ens demostra van comportar els vuit anys de govern Aznar a l’estat espanyol.
Badalonins, el dia vint-i-set, a votar PSC, no sigui el cas que volent castigar al govern acabem castigant-nos nosaltres mateixos