El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, assegura avui en un article d'opinió a El País que ajornar la negociació entre els governs català i espanyol sobre el finançament aniria contra la llei. Segons Montilla, no es pot superar el termini previst a l'estatut (9 d'agost vinent) perquè totes dues parts arribin a un acord de finançament bilateral aplicable a partir de 2009. Seria injust per a Catalunya, que no pot continuar 'sent penalitzada' pel fet de ser solidària. I adverteix dels 'seriosos' riscos polítics que aquesta actitud pot comportar.Pel president, 'Catalunya pot negociar, sí, però ja no pot esperar més'. Ahir al vespre, José Montilla ja va declarar en una entrevista a la cadena televisiva Cuatro que Catalunya està 'en dificultat' i cal que es compleixi el finançament que estableix l'estatut. Amb aquesta iniciativa mediàtica, Montilla sembla respondre a algunes veus dins el PSOE que reclamen un ajornament de la negociació sobre el finançament català arran de la incertesa econòmica que es viu actualment.

Una trentena de persones de l'Assemblea Collserola contra la Prepotència Municipal han passat la nit a la basílica del Tibidabo de Barcelona, per protestar contra l'actuació de l'ajuntament en relació amb la tala d'arbres iniciada a mitjan abril per construir una muntanya russa al parc d'atraccions del Tibidabo. Avui al matí l'assemblea ha decidit sortir del temple, a l'exterior del qual s'han penjat pancartes contra la tala i a favor del jove terrassenc Franki.Aquesta acció de 'resistència activa' s'ha fet davant el 'despotisme' del batlle Jordi Hereu per no tenir en compte les veus i decisions contràries a aquest atemptat ecològic de la majoria de veïns i de grups polítics. A més de denunciar la tala d'alzines, el col·lectiu considera que la construcció de la nova atracció col·lapsarà encara més el Tibidabo, sobretot els dies festius. Cal recordar que fa tres setmanes un grup d'ecologistes ja va penjar-se de la talaia del Tibidabo en contra de la construcció de la muntanya russa. Respecte a les protestes, avui Jordi Hereu ha dit que es replantaran 190 arbres en substitució dels 30 que es talaran per ampliar el parc d'atraccions.

La Diada Castellera té lloc aquest diumenge, 11 de maig a les 12h del migdia a la plaça de la Vila. En cas de pluja es traslladarà al pavelló de la Plana.Amb un dimoni com escut i el micaco per color (i amb això no som únics, d’altres colles “vesteixen” l’avellana o el vi com a color de camisa) els Castellers de Badalona ja fa 10 anys que surten per Festes. Molt han canviat les coses des d’aquell maig del 98 quan ni tan sols es tallava la circulació de la carretera durant la Diada o quan a la Nit de Sant Anastasi els castells per alguns trigaven massa en alçar-se. Bé, els castells ara també triguen el seu temps, però com a mínim sembla que hi ha més comprensió i planificació d’aquest fet i ja ens hem anat fent lloc. Durant la setmana de festes la Mobba treu fum. Una setmana que vius amb la sensació que el primer que has de fer de bon matí és posar-te els pantalons blancs i la camisa, enfaixar-te, i fer via cap a la cercavila, l’assaig o la Diada corresponent. Una setmana que s’acaba amb la Diada de Festes, el diumenge següent a Sant Anastasi (o el mateix dia 11 si aquest és diumenge, com enguany). I sí, sí, ja sabem que les festes (i cada cop menys fires) es diuen de maig perquè duren tot un mes, però pels qui fem castells, la Diada representa el punt final a aquesta setmana de tensió, il·lusió i retrobament social. I aquestes sensacions molt millor concentrar-les en uns dies, per la bona salut de tots plegats. La Diada de Festes de maig, o Diada d’aniversari, és sens dubte el dia gros de l’any. De bon matí al so de matinades, el veïnat ofereix menjar a dojo a la comitiva micaco, que li correspon l’oferiment gastronòmic amb algun pilar d’agraïment (acabant a quarts d’11 del matí hem tingut degustacions de fideuàs, estofats o sardinades diverses, per agafar forces i sobretot trencar tòpics). I així fins arribar a les 12h que ja estem a punt. Al mes de maig amb prou feines acabem de començar la temporada, però la Colla ja va a per totes, juguem a casa, és festa i volem lluir-nos. Sempre s’ha apostat fort, molt fort a la Diada, amb castells punta que garanteixen l’emoció en descarregar-los. I això fa que de les 70 persones que regularment anem a assajos i actuacions, passem a ser el doble de camises a plaça el dia gros. Per festes, ens agrada sortir de casa nets i polits, amb la camisa ben planxada, la faixa ben plegada a la cintura i el somriure d’avui em menjo el món. Comença l’actuació i la plaça fa goig, els primers anys no estava tant plena. Després dels pilars caminats d’entrada, les colles (i això vol dir no menys de 400 persones) ens col·loquem a lloc. Una diada castellera tradicional, i la nostra sempre ho ha volgut ser, continua amb tres rondes de castells per colla i al final els pilars de comiat. En acabar, la colla amfitriona portarà el pilar al balcó. Llavors les gralles afinen el toc de vermut. La festa continuarà al local ja sense faixa (ara no sé on l’he deixada!) i la camisa per fora, però mantenint el somriure, això sí, tot el dia. Allà ens espera el pica-pica, de reconegut prestigi, amb les delícies que cadascú ha fet i comparteix. Les salsitxes amb ceba confitada de Can Pujals surten més tard i els qui ho sabem ens reservem un forat a l’estómac. Agafem els novells i els remullem un per un i de genolls tot seguint la tradició de batejar a qui fins ara no havia suat la camisa per festes. Obrim ampolles del tradicional cava micaco (que l’endemà anomenarem micoco) i ens marquem un tio Pep. Alguns anys hem portat grups de folk per ballar una estona i d’altres amb l’oncle Tomàs i un radiocasset n’hem tingut prou. Sigui com sigui, la tarda s’acaba convertint en nit, xerrant, rient i compartint la festa amb les darreres incorporacions castelleres que acaben de passar per l’aigua, amb els companys i companyes d’altres colles que no es volen perdre el nostre dia i sobretot amb les amistats de tota la vida que ja no veus tan sovint. Acabada la Diada, la temporada castellera encara té corda fins el novembre i encara la farem grossa a moltes places, però la festa de veritat ja ha passat, i un altre any ens sentim orgullosos d’haver-la viscut des de dins. Sincerament no recordo gaire coses de les festes de la meva ciutat abans de fer-me casteller. Dimarts i divendres al vespre anirem a l’assaig (carrer colom, 4, per si encara no ho sabeu!) i explicarem les batalletes del que va ser una altra gran Diada i tot tornarà al seu lloc. Però a mi dilluns no em busqueu, que aquest any no cal ni demanar festa a la feina.

Les milícies xiïtes de l'Hesbol·là, que ocupaven i controlaven des d'ahir tots els barris musulmans de la capital libanesa, Beirut, han acceptat retirar els seus homes dels carrers per deixar la ciutat en mans de l'exèrcit. En canvi, el cap de l'estat major libanès, el general Michel Sleiman, ha revocat les dues mesures del govern que havien empès l'Hesbol·là a ocupar els carrers en una demostració força. El periodista Ferran Canet viu a Beirut, des d'on manté el bloc Coses de Beirut, i VilaWeb l'ha entrevistat per saber de primera mà què passa al país.Com es viu a Beirut en ple encarament entre sunnites i xiïtes? Depèn molt del barri. N'hi ha on pràcticament predomina la tranquil·litat. Ara, als barris controlats per l'Hesbol·là, entrar-hi és una aventura. Tant pot ser que no et passi res com que qualsevol ciutadà t'aturi pel carrer i et faci un control. El problema amb les milícies és que qualsevol ciutadà en pot formar part: la frontera entre un ciutadà i un milicià és molt més fina que la que hi ha entre un militar i un ciutadà. També hi ha molta gent que marxa de la ciutat i del país. Què ha desencadenat l'enfrontament dels últims dies? Tot comença quan el govern, dominat pels sunnites, acusa la milícia xiïta de l'Hesbol·là de crear una xarxa de comunicació al marge de l'estat, i prova de desarticular-la. Aquest fet, juntament amb el canvi del general que era responsable de l'aeroport i l'intent de controlar les armes de la milícia xiïta, fan que l'Hesbol·là aprofiti una vaga convocada pels sindicats contra l'alça dels preus per tallar diversos carrers. A mitja tarda hi comença a haver trets, i al vespre ja hi ha un clima bèl·lic: se senten molts trets, granades que esclaten, etc. Ara, vendre el que està passant com una causa de l'alça dels preus, com han fet alguns mitjans, és un error. El dirigent de l'Hesbol·là ni tan sols ho menciona. Doncs quina és la causa de l'enfrontament? La qüestió és que l'Hesbol·là no vol que hi hagi una autoritat que la controli. Per molts libanesos, Israel és l'enemic a combatre, i per això cal donar carta blanca a una organització com l'Hesbol·là que lluita contra Israel. Qualsevol acte que vagi en contra de la mílicia és una declaració de guerra. Però clar, el govern no pot permetre que es creï un estat dins d'un estat. Al Líban, hi ha un problema de panarabisme, i no pas una guerra de religió. Els xiïtes creuen que cal seguir el model de l'Iran i de Síria, mentre que els sunnites depenen més de l'Aràbia Saudita i Egipte. Però la gran majoria creu que cal combatre Israel. Quin paper juga la comunitat cristiana? Fins ara, els cristians no han actuat, han quedat al marge de la disputa. I això és el que ha evitat que el conflicte s'hagi estès per tot el Líban, perquè a les zones on hi ha més cristians hi predomina la tranquil·litat. Ara, els cristians juguen el paper més difícil, perquè tenen més influència occidental i, per tant, hi ha molt pluralisme polític dins de la comunitat, de manera que hi ha partits cristians que donen suport a Hesbol·là i d'altres que no. Quina sortida hi ha al conflicte? És molt complicat. L'Hesbol·là posa tres condicions per aturar l'ofensiva i dialogar: que no es toquin les seves armes, que es deixi els seus milicians tranquils i que el govern tampoc interfereixi en la xarxa de comunicacions que construeix la milícia. Així és molt difícil d'arribar a un acord, perquè és acceptar un estat dins d'un estat. També hi ha qui diu l'Hesbol·là ha caigut en la provocació del govern, que pretendria tenir un motiu per demanar ajuda internacional i emprendre una ofensiva contra la milícia. Creu que el conflicte pot desencadenar una altra guerra civil? Si les milícies cristianes o l'exèrcit hi intervenen, sí. És molt important que no ho facin. Fins ara l'exèrcit s'ha portat bé: s'ha limitat bastant a provar que la facció xiïta i la sunnita no s'encarin més, per exemple, impedint l'entrada de milicians a barris conflictius. El problema de la intervenció de l'exèrcit és que podria ser que l'Hesbol·là tingués, en realitat, més capacitat militar. A més, al voltant de la meitat de soldats són xiïtes, i caldria veure si desertarien. De fet, al Líban un dels problemes és que pràcticament tots els líders polítics actuals o bé són els mateixos que fa trenta anys, durant la guerra civil, o bé són els seus fills, i tenen massa comptes pendents. No hi ha diàleg entre els dirigents polítics. I això fa que perduri el clima bèl·lic. J.B.

Solidaritat Anti-repressiva de Terrassa (SAT) i Alerta Solidària, entre altres grups, són al darrere de la manifestació d'avui a la tarda per demanar l'excarceració de Francesc Argemí, en Franki. La manifestació ha començat a les sis de la tarda al centre de Barcelona, amb unes dues mil malgrat la intensa pluja. Des que va ingressar a la presó el 28 d'abril, han estat nombroses les mostres de suport que ha rebut el jove terrassenc i les veus que n'han demanat la llibertat.La policia va detenir Franki després de ser condemnat a dos anys i set mesos de presó per haver ultratjat la bandera espanyola i haver atemptat contra l'autoritat i també per haver comès desordres públics el 2002. Solidaritat Les accions més sonades són les que van protagonitzar dos activistes que es van enfilar a una grua de la Sagrada Família i uns altres que es van penjar d'un pont de la carretera B-23, en tots dos casos per reclamar l'alliberament de l'empresonat. Aquesta última setmana hi ha hagut mobilitzacions a tot el territori: Barcelona, Manresa, Ribes, Sabadell, Tortosa i Valls són unes quantes de les viles on s'han organitzat actes de suport amb Franki. Fins i tot els partits polítics catalans s'hi han pronunciat. Aquesta mateixa setmana, tant CiU com Esquerra i la CUP han demanat l'excarceració d'en Franki i, juntament amb ICV, han criticat una legislació que preveu el delicte d'ultratge a la bandera espanyola. En canvi, PSC i PP no s'hi han pronunciat. També a Palma Avui a la mateixa hora també ha començat una manifestació de solidaritat amb Franki a Ciutat de Palma, convocada en aquest cas per Maulets.

Malgrat la crisi humanitària que viu una part del país, la junta militar ha fet avui el referèndum sobre la constitució. La comunitat internacional reclamava que tots els esforços se centressin en l'ajut humanitari, però el govern birmà ha continuat la campanya a favor del 'sí' a un canvi constitucional que el pot ajudar a perpetuar-se al poder. Això sí, les zones més afectades pel cicló votaran d'aquí a quinze dies. L'oposició ja ha denunciat un frau generalitzat, amb tota mena d'irregularitats, pressions i coaccions de la junta militar. Mentrestant, l'ONU reprèn avui l'enviament d'ajut humanitari, després de suspendre'l ahir perquè la junta militar se l'apropiava.Tot amb tot, el govern birmà continua posant-hi obstacles: barra l'entrada al país de molts dels cooperants. A més, és molt difícil fer arribar l'ajut, perquè hi ha moltes zones on les línies de telèfon i d'electricitat han caigut i les carreteres han quedat tallades, de manera que estan aïllades. A tot això, cal afegir que hi ha previsió d'aiguats forts per la setmana vinent. Així les coses, les agències internacionals calculen que només un 10% dels damnificats pel cicló Nargis han pogut rebre material: la resta no ha rebut ni menjar ni aigua potable ni sostre ni medicines. 'Estem molt preocupats perquè el menjar no arriba a la gent que el necessita, sis dies després del pas del cicló', diu el portaveu del Programa Mundial d'Aliments, Paul Risley, en declaracions a la BBC. Per tot plegat, les Nacions Unides han advertit que, si no s'hi posa remei, hi pot haver més morts ara que no pas durant el pas del cicló Nargis. I això que, segons els Estats Units, ja hi ha hagut entre 80.000 i 100.000 morts. Els karens i la junta militar Moltes de les víctimes són de la principal ètnia minoritzada, els karens, un poble d'origen tibetà que manté una lluita oberta per la independència des de 1948. Si bé han estat durament represaliats per l'exèrcit, encara mantenen unes quantes guerrilles actives. La més important, la Unió Nacional Karen, ha condemnat la passivitat i indiferència de la junta birmana amb els afectats pel cicló, i ha denunciat que el règim només està interessat a mantenir-se al poder. El mateix grup ha dit que, malgrat que la regió més devastada (el delta del riu Irrawaddy) no és territori karen, quasi la meitat de la població que hi resideix pertany a aquesta minoria.

La pluja va arribar ahir, finalment, al Principat: van caure entre vint i seixanta litres per metre quadrat a gran part del territori. A més, va ploure als indrets adequats per augmentar les reserves d'aigua: a la capçalera del Ter i del Llobregat, i també a la cara sud del Pirineu. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu que avui continuï plovent a tot el Principat, i ha llançat un avís per risc de pluja a la meitat oriental del territori, on poden caure més de cent litres per metre quadrat en vint-i-quatre hores (consulteu el temps en directe).Podeu consultar la previsió meteorològica per als propers dies en aquest enllaç, i seguir amb el radar l'episodi actual. Incidències La pluja i el fort vent han estat responsables d'una avaria en l'electrificació d'Adif que ha interromput el trànsit de trens entre Sant Vicenç de Calders i Tarragona des de mig matí fins a quarts de quatre de la tarda, quan s'ha restablert parcialment el pas de trens. L'incident ha afectat els trens de llarga distància del Corredor Mediterrani i els de mitjà recorregut de la línia Barcelona-Tarragona, que en alguns casos han hagut d'adoptar vies alternatives per cobrir els seus trajectes. La caiguda d'un arbre també ha tallat dues hores l'autopista AP-7 a Tarragona en direcció nord. A més, els bombers han hagut de fer gairebé tres-centes sortides a tot Catalunya relacionades amb el mal temps. País Valencià i Illes A la resta del país també plou amb ganes des de dijous. Al País Valencià han caigut cinquanta litres en moltes localitats, amb puntes de cent litres a Villena, per exemple. I per avui el Centre de Coordinació d'Emergències es manté en fase de preemergència per pluges i ruixats a la part nord del país. A les Illes, aquest episodi de llevantada també ha fet acte de presència, i per avui es preveuen pluges moderades en general, amb alguns ruixats ocasionals forts.

Des d'avui es torna a pagar el bitllet de tren a les línies de la rodalia de Barcelona que, el 22 d'octubre, van quedar afectades pel tall ferroviari de l'estació de Bellvitge; una incidència causada arran de les obres del TGV. Es tracta de les línies 2 Sud (Sant Vicenç de Calders-Barcelona), 7 (l'Hospitalet-Martorell) i 10 (Barcelona-aeroport). Aquests últims set mesos, els usuaris d'aquestes línies han viatjat de franc com a compensació per les molèsties que han causat les obres. Segons informa Renfe, la decisió es pren un cop s'han conegut els resultats de l'informe de la direcció de la companyia a Barcelona sobre l'evolució del servei. El document explica que ja s'han recuperat les condicions establertes, que passaven per recuperar el servei habitual i per l'arribada del TGV a Barcelona. Renfe calcula que la gratuïtat del servei de rodalia li ha costat dotze milions d'euros. Les incidències des que van començar les obres del TGV a Barcelona van ser constants a les línies de la rodalia. El desgavell del servei va portar diversos grups d'usuaris a organitzar concentracions de protesta i, l'1 de desembre passat, la Plataforma pel Dret de Decidir va convocar una manifestació nacional a Barcelona amb el lema 'Som una nació i diem prou! Tenim dret de decidir sobre les nostres infrastructures'.

La jornada final de la fase regular a l'ACB va servir a la Penya per conèixer el seu rival de quarts a les eliminatòries finals. Serà l'Akasvayu Girona, igual que a la Copa ULEB, però aquesta vegada a tres partits amb el factor pista pels badalonins. La visita a La Fonteta no va aportar massa de nou, de fet prou van fer remuntant un desavantatge de setze punts i acabar vençuts, però amb dignitat. Probablement, el primer partit serà divendresEl pitjor del partit va ser l'intent d'agressió de Fred House a Rudy Fernández. El jugador taronja va intentar donar un cop de puny a l'estrella verd-i-negra, que va esquivar-lo ajupint-se. Sorprenentment, la tripleta arbitral no va expulsar l'agressor i només li va xiular una antiesportiva. Shammond Williams, protagonista abans dels quarts de la ULEB per haver titllat de Ricky Rubio de sobreprotegit i sobrevalorat, va portar el jove base a parlar amb el periodista que va publicar les seves declaracions buscant el desgreuge. Les actituds taronges van escalfar l'ambient i van convertir La Fonteta en un espai molt hostil pels verd-i-negres. Pel que fa als play-offs, la resta d'aparellaments pels quarts són el Bilbao-Barça, Madrid-Unicaja i Tau-Pamesa. El Granada i l'Estudiantes van salvar-se de baixar a la LEB or, i seran el Valladolid i el Lleó els dos equips que perdran la categoria. La jornada d'ahir a la LEB or també va servir per certificar la plaça ACB del CAI de Saragossa, que tornarà la temporada que ve a la màxima competició peninsular.

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha demanat avui al govern espanyol que la Ràdio Televisió Espanyola (RTVE) dediqui un dels vuit canals de televisió digital que gestionarà a l'emissió en català per al Principat, el País Valencià i les Illes. Tresserras ha subratllat que un mercat de deu milions de ciutadans és una gran oportunitat de negoci a qualsevol part del món, i que només s'hi podia renunciar si es tenia un prejudici a la llengua.'L'àrea lingüística del català, el valencià i el balear, és a dir, l'àmbit del català, constitueix el major mercat d'Europa i un dels més grans del món que no té cap mitjà de comunicació audiovisual que es dirigeixi específicament en la seva pròpia llengua', ha ressaltat Tresserras. El conseller ha afirmat que hi ha molts espanyols que veuen normal rebre canals en hongarès, polonès o danès, però que, en canvi, considerarien una anomalia rebre'n un en català, i que l'estat té l'obligació de fer entendre a la població que el català és una llengua normal. Tresserras també ha reiterat que, pel govern català, la reciprocitat entre la televisió catalana, valenciana i balear és una prioritat.

Si sou fans de la banda de heavy metal Iron Maiden i els dies 9 i 22 de juliol els teniu en blanc a l'agenda, la proposta que us oferim us interessa. Per assistir als concerts d'aquest veterà conjunt anglès a Lisboa (Portugal) i Trondheim (Noruega), podeu anar-hi des de Londres amb l'avió oficial d'Iron Maiden, l'Ed Force One, batejat amb el nom de la mascota antropomòrfica del grup i decorat segons el seu gust. A més de compartir vol amb els membres del grup i de l'equip tècnic, heu de saber que l'Ed Force One serà pilotat per Bruce Dickinson, el cantant de la banda des de 1981. A banda esgargamellar-se als escenaris, Dickinson és pilot d'avions comercials, practica esgrima, té un programa de ràdio i ha publicat algunes novel·les. I, de fet, no és l'únic personatge famós amb fal·lera aèria. Un de ben conegut és John Travolta (que rep els visitants de la seva web amb caçadora d'aviador), apassionat de volar des de fa anys i propietari de cinc avions, entre els quals hi ha un Boeing 707-138 australià.Cosa d'actors... A l'Amèrica del Nord, on això de l'aviació privada té molta més tirada i tradició que no pas a Europa, descobrim que el també actor Morgan Freeman va obtenir el permís de pilotar a 65 anys, i que l'actriu Angelina Jolie segueix cursos d'aviació des de 2004. Un altre actor, Harrison Ford, pilota habitualment avions i helicòpters. Malgrat l'accident que va tenir el 23 d'octubre de 1999 amb un helicòpter Bell 206-L4, Ford continua ben lligat al món de l'aviació: des de 2004 és president honorari del programa Young Eagles, que busca donar l'oportunitat a nois i noies nord-americans d'entre 8 anys i 17 de volar gratuïtament. ...i de polítics Sense deixar els EUA, el camp de la política també té alguns pilots ben coneguts. L'actual president nord-americà, George W. Bush, va passar (no sense certa polèmica) per la Guàrdia Aèria Nacional durant la guerra del Vietnam. El supera amb escreix, en termes d'aviació, l'actual candidat republicà a substituir-lo a la Casa Blanca, John McCain, qui a més de tenir una important experiència de pilot de guerra (i haver sobreviscut a tres accidents), va néixer en un indret premonitori: la base aèria de Coco Solo, a la zona del canal de Panamà. A Celebrity Pilots i a la Wikipedia hi ha més informació de pilots famosos.

El ministeri d'Afers Estrangers de Birmània ha explicat en un comunicat que no és en condicions de rebre cooperants i periodistes estrangers, i que prioritza l'entrada de menjar, material humanitari i diners. Ahir, el responsable de fer arribar l'ajut humanitari a Birmània en nom de les Nacions Unides, John Holmes, es va queixar dels obstacles que la junta militar els posava. Fins ahir el govern no va permetre que aterressin els primers avions portadors d'ajut, i encara no pas tots.Mentrestant, l'ONU ha tornat a elevar la xifra dels damnificats pel Nargis: un milió i mig. Sobre la xifra de morts, un alt diplomàtic nord-americà va dir ahir que n'hi havia més de 100.000, però un oficial de la junta va parlar de 80.000. Molts dels morts són de la principal ètnia minoritzada, els karens, que la junta militar sempre ha reprimit amb contundència. Els karens i la junta militar Els karens, un poble d'origen tibetà, lluita de fa dècades (amb armes i tot) contra la junta birmana. Si bé han estat durament represaliats per l'exèrcit, encara mantenen unes quantes guerrilles actives. A més, força grups de defensa dels drets humans denuncien la situació. Tot i amb això, els intents de diàleg amb la junta no han avançat fins ara. La votació de diumenge Tampoc no va tramitar els visats als tècnics cooperadors que havien de fer les humanitàries. L'ambaixador dels Estats Units a l'ONU, Zalmay Khalilzad, va declarar-se indignat per la lentitud de la junta militar. A les àrees més afectades pel cicló, el referèndum sobre la nova constitució de diumenge no s'hi farà, perquè ha estat ajornat per decisió dels militars. Però fins abans de la catàstrofe, aquests pressionaven els karens perquè hi votessin afirmativament. Segons la junta militar, un sí multitudinari a la nova constitució seria un primer pas per a democratitzar el país. Però el fet és que no se sap quin serà el redactat final que se sotmetrà a votació. La redacció original possibilitava que el 2010 hi hagués eleccions, però una segona versió, distribuïda més recentment, no ho deixa tan clar.

Després de mesos sense una bona pluja al Principat, avui està plovent molt a les Terres de l'Ebre, al Camp de Tarragona, al nord de Girona, a les comarques centrals i també a Ponent. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu pluges fins dilluns, i manté l'avís per risc d'aigua a les Terres de l'Ebre, on hi poden caure més de cent litres per metre quadrat (consulteu el temps en directe a través del radar meteorològic).Al País Valencià el temporal va començar ahir, i va deixar carreteres tallades, a més d'ocasionar danys materials a Alcoi, on la pluja va enfonsar la teulada d'un edifici i va caldre desallotjar una dotzena de famílies. El Consell manté la pre-emergència per pluges a les comarques de València i Alacant.

La pluja ha forçat la Coordinadora Popular de Festes de Maig a aplaçar el pregó i el correbars que havien de tenir lloc avui fins divendres 16 de maig. A la mateixa hora, a les 21h30 a la plaça de la Vila, queda tothom convocat divendres que ve per tal de sentir el pregó i començar el correbars. Si el temps ho permet, però, els actes previstos per diumenge a la plaça Trafalgar si que es celebrarien. Els propers actes tindran lloc el proper diumenge a la plaça Trafalgar de Llefià. Sota el lema "Recuperem el carrer", a les 19h començarà una tertúlia-cafè sobre "Lluites veïnals per un civisme real". A les 21h hi haurà sopar de festa major, seguit, a les 23h, d'un espectacle piromusical, "Lo KQ Superstar", a càrrec de les colles de diables de la ciutat. Finalment el concert d'Heptamus, a les 23h30, clourà la jornada.

El govern valencià ha anunciat avui que inclouria el transvasament de l'Ebre a Barcelona com a prova fonamental en el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar fa tres anys contra la derogació del Pla Hidrològic Nacional (PHN). Així ho ha anunciat avui el portaveu del Consell, Vicent Rambla, que ha dit que, com que el termini per presentar documentació per al recurs encara és obert, la iniciativa es formalitzaria la setmana vinent. Rambla ha sosté que els arguments utilitzats pel govern espanyol per derogar el transvasament de l'Ebre al País Valencià, previst en el PHN, són contradictoris amb els esgrimits pel mateix govern alhora de justificar el transvasament a Barcelona. També ha insistit que el govern no presenta pas cap recurs contra aquest projecte, és a dir, contra el decret-llei que el valida, ans l'incorpora com a prova fonamental en el recurs contra la derogació del PHN. Sis empreses faran les obres del transvasament Les obres del transvasament tot just es van adjudicar ahir a sis empreses, presidides per Agbar. La secretaria d'estat de Medi Rural i Aigua ha aprovat l'adjudicació d'aquesta obra a Agbar (amb un 20% de participació en la unió empresarial), Dragados (16%), Sacyr (16%), Acciona Infraestructuras (16%), Comsa (16%) i Copisa (16%). El cost de les obres serà de 164 milions d'euros i el termini d'execució, de sis mesos. Considerant les característiques de l'obra i el temps d'execució, el govern espanyol ha disposat que se'n fes càrrec un grup ampli d'empreses. Agbar ha indicat, en aquest comunicat, la satisfacció per haver aconseguit la responsabilitat de l'obra i que exposaria els detalls de l'actuació un dia d'aquests. La Generalitat i l'estat van signar dilluns el conveni de construcció del conducte entre Tarragona i Olèrdola, de seixanta quilòmetres, que connectarà la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) amb la d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL). La Generalitat serà la titular de l'obra, la gestionarà i s'encarregarà de les expropiacions. Això sí, solament podrà portar aigua de l'Ebre a l'àrea metropolitana fins que no s'acabi la dessaladora del Prat, segurament la primavera de l'any vinent. El conveni estableix, així mateix, que la canonada també ha de poder portar aigua de Barcelona a Tarragona, quan la dessaladora funcioni a ple rendiment. La construcció de la canonada costarà uns cent vuitanta milions d'euros, que sortiran de la disposició addicional tercera de l'estatut, la qual s'havia previst per a compensar el dèficit d'infrastructures del Principat.

La junta militar que governa Birmània posa més entrebancs a l'arribada d'ajut humanitari per al milió i mig de damnificats pel cicló Nargis. El Programa Mundial d'Aliments de l'ONU ha denunciat que la junta s'ha apropiat de carregament d'ajut i que ha hagut d'aturar l'enviament de material fins que no s'aclareixi l'incident. La premsa estatal parla de 23.000 morts per causa del cicló, però altres fonts oficials i els Estats Units situen la xifra entre 80.000 i 100.000.Desenes de milers de birmans no tenen menjar, ni aigua ni sostre, i les agències d'ajut internacional que hi treballen diuen que només el 10% dels damnificats han pogut rebre una part del material enviat. 'Estem molt preocupats perquè el menjar no arriba a la gent que el necessita, sis dies després de l'arribada del cicló', diu el portaveu del Programa Mundial d'Aliments, Paul Risley, en declaracions a la BBC. Ahir, el responsable de fer arribar l'ajut humanitari a Birmània en nom de les Nacions Unides, John Holmes, es va queixar dels obstacles que la junta militar els posava. Fins ahir el govern no va permetre que aterressin els primers avions portadors d'ajut, i encara no pas tots. Els karens i la junta militar Molts dels morts són de la principal ètnia minoritzada, els karens, que la junta militar sempre ha reprimit amb contundència. Els karens, un poble d'origen tibetà, lluita de fa dècades (amb armes i tot) contra la junta birmana. Si bé han estat durament represaliats per l'exèrcit, encara mantenen unes quantes guerrilles actives. A més, força grups de defensa dels drets humans denuncien la situació. Tot i amb això, els intents de diàleg amb la junta no han avançat fins ara.

Després de mesos sense una bona pluja al Principat, avui ja han caigut entre quinze i vint litres per metre quadrat a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona. A més, també plou amb força al nord de Girona i a l'Empordà. El Servei Meteorològic de Catalunya preveu pluges fins dilluns, i manté l'avís per risc d'aigua a les Terres de l'Ebre, on hi poden caure més de cent litres per metre quadrat (consulteu el temps en directe a través del radar meteorològic).Al País Valencià el temporal va començar ahir, i va deixar carreteres tallades, a més d'ocasionar danys materials a Alcoi, on la pluja va enfonsar la teulada d'un edifici i va caldre desallotjar una dotzena de famílies. El Consell manté la pre-emergència per pluges a les comarques de València i Alacant.

L'equilibri entre la comunitat flamenca i la valona a Bèlgica torna a perillar, un cop més arran de l'escissió del districte electoral de Brussel·les-Hal-Vilvoorde. A la matinada, vuitanta diputats flamencs han aprovat al parlament federal l'entrada a l'ordre al dia de l'escissió de la circumscripció, i els vots dels seixanta diputats francòfons no ho han pogut evitar. Tot amb tot, al matí, la comissió francòfona del parlament de Brussel·les ha posat un conflicte d'interès, que retardarà la votació cent vint dies.El símbol de Brussel·les-Hal-Vilvorde El conflicte d'aquest districte electoral aixeca passions tant a Valònia com a Flandes. Brussel·les-Hal-Vilvoorde és una circumscripció electoral belga formada per dinou municipis de la regió Brussel·les-capital i per trenta-cinc municipis de la regió de Flandes. Però en sis d'aquests municipis de la regió flamenca, tots limítrofs amb la regió de Brussel·les-capital, una bona part de la població és francòfona i pot votar candidats francòfons que es presenten a la regió bilingüe de Brussel·les-capital. Això és un fet excepcional a Bèlgica, perquè els pactes d'estat entre valons i flamencs estableixen que cada regió sols pot votar membres de la seva comunitat, tret de Brussel·les, que és bilingüe. Els flamencs, doncs, volen partir el districte electoral, perquè els votants francòfons de Flandes no puguin votar diputats francòfons, de la mateixa manera que els flamencs de Valònia no poden elegir diputats flamencs. Els partits valons no hi estan d'acord i proposen que els sis municipis on una bona part de la població és francòfona passin a ser oficialment bilingües, com la regió de Brussel·les-capital, i addueixen que són els flamencs de la regió Brussel·les-capital els privilegiats, perquè tenen la llengua oficialment reconeguda, quan és una zona de clara majoria francòfona. Leterme, un cop més contra les cordes Sigui com sigui, el districte de Brussel·les-Hal-Vilvoorde torna a posar contra les cordes el govern d'Yves Leterme, poques setmanes després de ser investit primer ministre en unes negociacions que van durar mesos.

La Generalitat de Catalunya ha decidit atorgar el vintè Premi Internacional Catalunya a les birmanes Aung San Suu Kyi, cap de l'oposició i Premi Nobel de la Pau 1991, i a la metgessa Cynthia Maung. Dotat amb 100.000 euros i l'escultura 'La clau i la lletra' d’Antoni Tàpies, els reconeix la lluita democràtica que emprenen diàriament contra la junta militar birmana que dirigeix el país. Suu Kyi és en arrest domiciliari des del 1989 per la seva lluita en pro dels drets civils.Suu Kyi (1945) és filla del comandant Aung San, que va signar el tractat d'independència d'aquesta antiga colònia britània. Va fer el seu primer parlament en públic l'agost del 1988, exigint un govern democràtic. Poc després, l'exèrcit va prohibir les reunions de més de quatre persones i, el juliol de 1989, la va col·locar sota arrest domiciliari. El seu partit va guanyar les eleccions amb un 82% dels vots el 27 de maig de 1990, però la junta militar no va reconèixer els resultats. El 1995, després de sis anys d'arrest domiciliari, la junta militar la va alliberar, tot i que no va abandonar el país perquè sabia que no hi podria tornar. La van tornar a empresonar al seu domicili entre el 2000 i el 2002. El 2003 la van empresonar, després de la massacre de Depayin, i la van tornar a posar en arrest domiciliari des de finals d'aquell any fins ara. Maung (1959) treballa com a metgessa en una població tailandesa fronterera amb Birmània des de 1988, on ha organitzat equips mèdics que es desplacen amb maletes a la selva per a guarir els desplaçats que hi busquen refugi. Serà ella qui recollirà el premi en nom d'ambdues el mes de novembre en un acte al Palau de la Generalitat.

Les milícies xiïtes de l'Hesbol·là s'han apoderat de bona part dels edificis governamentals de la capital libanesa, Beirut, de les seus dels principals mitjans de comunicació i d'algunes casernes de l'exèrcit, que intenta mantenir-se neutral en aquesta crisi. El govern va decidir fa tres dies de clausurar la xarxa de telecomunicacions de l'Hesbol·là, que s'ho va prendre com una declaració de guerra. El mestre Ferran Canet, establert al Líban, segueix l'actualitat des del seu bloc, Coses de Beirut.Durant aquests dies, grups armats pro-governamentals antisiris i les milícies de l'Hesbol·là han combatut aferrissadament (vegeu-ne imatges en aquest vídeo de la BBC), i han causat no pas menys de deu morts i una trentena de ferits. L'Hesbol·là també ha blocat les carreteres que condueixen a l'aeroport i ha aturat qualsevol operació al port. Tot amb tot, Canet avisa que no hi ha cap font d'informació plenament fiable. 'T'has de limitar a comparar, i decidir què creure. Però seria més o menys vuit morts, zones en mans de Hesbol·là, la cadena de televisió d'en Hariri (sunnita) ha deixat d’emetre, igual que l'emisora de ràdio; comença a haver-hi desperfectes importants en algunes zones de la ciutat', explica. Tennistes retingudes Les tennistes catalanes Marta Marrero, Lourdes Domínguez i Eva Fernández Brugues, i el seu entrenador, hi són retingudes. Havien de jugar un torneig de la Federació Internacional de Tennis, però ara són recloses en un hotel de Beirut a l'expectativa de saber com evoluciona el conflicte.