El vaixell que demà portarà aigua portable a Barcelona i la seva àrea metropolitana es carrega avui al port de Tarragona. Aquesta és una de les mesures d'emergència del govern de la Generalitat de Catalunya per pal·liar la manca d'aigua a la ciutat i l'àrea metropolitana. La pluja que ha caigut durant el cap de setmana també hi ajudarà, perquè ha fet augmentar fins gairebé el 30% l'aigua embassada als pantans de les conques internes.És el primer dels deu vaixells que noliejarà el govern. L'aigua circularà per una xarxa de canonades de nova construcció de 1,5 quilòmetres de longitud i 800 mil·límetres de diàmetre. Desembocarà a dos dipòsits de 8.440 metres cúbics de capacitat ubicats a la xarxa de transports d'aigua de la Zona Franca. Des d'aquí, una altra canonada portarà l'aigua a la Central d'Aigües de Barcelona, a Cornellà, des d'on es distribuirà posteriorment per la xarxa de l'àrea metropolitana. L'agència ACN informa que el vaixell salparà de Tarragona a les quatre de la nit i és previst que atraqui a Barcelona a les vuit del matí. Augmenta l'aigua als pantans Els pantans catalans han augmentat un 0,62% l'aigua embassada durant el cap de setmana, de manera que ahir se situaven al 26,28%, segons dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Aquest percentatge també augmentarà quan els pantans recullin l'aigua que ha caigut a les capçaleres dels rius i la que en resulta del desglaç. Els embassaments que depenen de les Confederació Hidrogràfica de l'Ebre no s'han vist pràcticament alterats per la pluja. El pantà d'Oliana era ahir a la tarda 73,40% i ha guanyat un 2% respecte el 5 de maig. Quant al de Mequinença, ha perdut un 5,23% en el mateix període i ha passat al 91,20%, i el de Santa Anna també ha perdut un 1,51% i està al 49,22%.

Els jugadors del Llevant diuen que dissabte començaran una vaga indefinida perquè el club no els paga els salaris que els deu des de fa dos anys. Per tant, no jugaran contra el Madrid a l'estadi Santiago Bernabéu. A l'abril ja van amenaçar que no jugarien contra el Recreativo de Huelva, però van desconvocar la vaga un dia abans del partit perquè el club els va prometre que cobrarien. La decisió de l'equip granota impedirà que el Madrid pugui celebrar la consecució de la lliga com havia previst.

Dijous passat Ràdio Associació feia el lliurament dels seus Premis anuals. En el transcurs de la cerimònia el periodista Queco Novell va fer un discurs discutint on són els límits de la llibertat d'expressió, no només en el camp de la sàtira política però lògicament incidint de manera especial en el terreny que l'ha fet especialment popular. Novell, un periodista amb dècades d'experiència professional a l'esquena, considera en aquest discurs que publiquem de forma completa que no tot s'hi val però que alhora sense llibertat d'expressió simplement no hi ha llibertat.El discurs Aquest és el text complet del discurs pronunciat per Francesc Novell: "Lamento no ser massa original, però em veig obligat a començar aquesta xerrada sobre la llibertat d’expressió i els seus límits, si és que en té, amb una cita del gran Perich. El mestre deia: “gràcies a la llibertat d’expressió avui ja és possible dir que un governant és un inútil sense que et passi res. I al governant tampoc”. Deixo a la vostra consideració el considerar si el Perich tenia o no raó. Imagino que estarem d’acord si dic que la llibertat d’expressió és un dels bens més preuats que pot tenir qualsevol país. El be màxim. Sense llibertat d’expressió no hi ha llibertat. Puc afirmar amb el cap ben alt que actualment formo part de l’equip de dos programes que gaudeixen d’un dels nivells de llibertat d’expressió més alts que mai he conegut com a professional. Tant a RAC1 amb Minoria Absoluta, com a TV3 amb Polònia la llibertat d’expressió és total i convé dir-ho perquè tots dos programes tenen unes característiques que permetrien posar en pràctica aquest concepte tant antic i alhora tant modern com és el de “la censura”. I ho dic també perquè em sento amb el deure moral de dir-ho amb veu alta. Penso, d’altra banda, que vivim en un país amb un alt grau de llibertat d’expressió. El problema, com deia aquell, no és que no et deixin dir el que penses sinó que et sentin. Llibertat d’expressió significa poder dir-ho tot?. Aquí ja topem amb el primer problema. No segons el meu parer perquè “tot” és un concepte que, segons com s’entengui, pot esdevenir una trampa que serveixi per fer un mal ús de la llibertat d’expressió. Una escletxa per on colar-hi desqualificacions personals, factors de la vida privada de les persones, burles sobre les deficiències físiques o psíquiques de la gent. Sobre aquest últim aspecte algú em pot dir: “doncs llavors perquè imiteu al Xavier Trias remarcant de forma exagerada la seva forma de parlar?”, i jo li contestaria, primer, perquè el Xavier Trias parla així. Segon perquè ell és el primer a riure-se’n. I finalment, perquè potser no és tant important com l’imito sinó què li faig dir. Recordo que una vegada ens va explicar que l’endemà de ser nomenat conseller de Sanitat del govern català un assessor li va preguntar quin dia de la setmana li anava bé per dedicar una hora al logopeda. Sorprès, el conseller va respondre “a mi no m’han fet conseller per parlar correctament sinó per dirigir la sanitat catalana”. Com demostren els fets. mai va arribar a anar al logopeda. Així doncs ens trobem que, sempre segons la meva forma de pensar i actuar, un dels límits de la llibertat d’expressió és aquest, podríem dir-ne un límit ètic. Personalment també deixaria de dir alguna cosa si afectés qualsevol operació relacionada amb la seguretat de les persones. Molts col-legues periodistes s’han trobat davant d’una circumstància com aquesta: per exemple, estar al corrent d’una imminent operació policíaca i guardar silenci per no malbaratar-la. Ara bé: també cal dir que normalment aquest silenci s’acostuma a cobrar en forma d’alguna exclusiva posterior i gairebé sempre relacionada amb la investigació que segueix a la operació policial. I en el meu terreny, el de la sàtira política?. En la feina que faig actualment, tots sabem quins en son els límits. Normalment sempre que ens ho pregunten responem que aquest límit el marca el sentit comú. Per dir-ho d’una altra forma: tots sabem quin tipus de gag hauríem de fer si volguéssim que ens tanquessin el programa cinc minuts després de la seva emissió. Us en podria dir mitja dotzena de memòria. Però estic convençut que es tractaria d’un gag fet amb l’únic interès de comprovar si la corda es trenca de tant tibar-la, un gag basat més en les formes que no pas en el contingut. Estic parlant d’autocensura?. No, de cap de les maneres. No per deixar de fer un gag d’aquestes característiques deixem de dir res. Es pot dir el mateix de forma més subtil. I us asseguro que és molt més difícil perquè la brotxa és molt més fàcil de fer anar que el pinzell prim, el del matís. I a part d’això, em pregunto si cal, si és aquesta la nostra feina. La nostra feina és passar l’actualitat pel filtre de la sàtira, una cosa semblant a posar-la davant d’un d’aquells miralls del Tibidabo que ens deformen mentre no deixem de ser nosaltres mateixos. La nostra feina no és veure si trenquem la corda, no és veure si muntem un sidral, veure si algú ens porta al jutjat i ens fem famosos. A mi que el Jiménez Losantos ens amenaci amb enviar-nos la guàrdia Civil o amb portar-nos al jutjat, com ha fet recentment, no m’excita particularment, no penso que la meva carrera professional hagi arribat al seu punt més alt perquè aquest individu prengui aquesta mesura (que al final no l’ha pres com a bon bocamoll que és). A mi el que m’excita i m’interessa és seguir fent gags on, si cal, hi aparegui aquest locutor amb l’objectiu de venir a explicar alguna cosa i, de passada, que faci riure. En més d’una ocasió he comentat que fent aquesta feina que faig ara em trobo gaudint d’un grau de llibertat d’expressió més gran del que jo havia experimentat fent de periodista seriós, entre cometes (tot i que sovint em pregunto quan era més seriós, si ara o abans). Evidentment parlo única i exclusivament de la meva pròpia experiència personal. Cadascú se sap lo seu. I això em porta a fer una reflexió: per què l’humor i la sàtira passa per aquest bon moment de llibertat? Per què el poder, i no em refereixo exclusivament al poder polític, no intervé en els continguts d’un programa d’humor i en canvi no dubta a fer arribar les seves queixes als responsables dels diaris, ràdios o televisions per segons quines informacions han publicat?. Deu ser per allò que s’ha dit sempre que els periodistes son polítics frustrats i els polítics periodistes que no han arribat a ser-ho. Hi ha una llarga tradició d’intervenció del poder en els mitjans públics i privats i, en canvi i sortosament, no n’hi ha tanta en que el poder fiqui els nassos en el contingut d’un programa d’humor. És clar que quan ho ha fet, no ha estat per mirar de llimar o pulir continguts sinó, directament, per carregar-se’l. Que ningú intenti endevinar si estic parlant d’algun cas concret i proper: parlo de forma general. I deixeu-me obrir un petit parèntesi: així com abans deixava ben clar l’alt grau e llibertat d’expressió que disfrutem tant a Minoria Absoluta com a Polònia, vull també posar l’accent en l’altíssim grau de comprensió i sentit de l’humor de la immensa majoria dels polítics que parodiem. No és fàcil veure’s parodiat cada dijous a la televisió. Tanco parèntesi. Tant parlar del bon moment de llibertat d’expressió que viuen els nostres mitjans i segurament algun de vosaltres deu estar pensant en la famosa portada del Jueves retirada dels quioscos per una caricatura del príncep Felip i la Letizia. I és cert que encara hi ha qui no voldria veure més bufons que aquells que fan un humor blanc i innocent. Però en general, l’humor d’aquest país gaudeix d’un nivell molt alt de llibertat. Perquè de portades com la que un jutge va censurar, els amics del Jueves n’han fet a cabassos (és cert que potser mai personatges d’aquella alçada havien sortit fornicant!) i de fet els responsables d’aquest revista han publicat posteriorment a aquests fets un especial dedicat exclusivament a la família reial espanyola i no ha estat pas censurat ni retirat del mercat. Abans he esmentat el Losantos i ara en reprenc el fil perquè voldria parlar de la llibertat d’expressió mal entesa, sempre segons el meu parer. Algú pot pensar, i de fet hi ha molta gent que ho pensa, que sort en tenim de la llibertat d’expressió gràcies a la qual aquest locutor pot dir el que pensa cada matí des de l’emissora dels bisbes. Aquest argument només el defensen els qui aplaudeixen Losantos cada matí i per mi aquest és un mal plantejament de la llibertat d’expressió. D’aquesta sempre en serem defensors però sempre i quan sigui per dir la veritat. És molt fàcil emparar-se en la llibertat d’expressió per deformar la realitat amb interessos exclusivament polítics o empresarials. No sortiríem d’aquí fins demà si repasséssim la llista de mentides que es diuen des de l’emissora episcopal i no només per part del Losantos que és qui s’emporta la fama, a banda que penso que tampoc cal ara castigar-vos amb recordar-les de nou. Però ho dic perquè això de la llibertat d’expressió té uns límits molt prims i cadascú se l’agafa com més li convé. Poseu-vos a tremolar quan algú invoca constantment a la llibertat d’expressió: de tant invocar-la s’acaba malmetent. És cert que es veu amb estupor la impunitat judicial que gaudeixen els que dia sí dia també s’inventen persecucions lingüístiques i d’altres animalades però la solució tampoc passa per prohibir. Ja se’ns prohibeixen prou coses. El que vull dir és que si no ens agrada el que diu un diari es tracta de no comprar-lo més. Si no ens agrada el que diu una emissora de ràdio, es tracta de no escoltar-la. I si no ens agrada un determinat programa de televisió, doncs no el mirem. Ningú ens obliga a llegir, escoltar o veure. El millor càstig, tenint en conte que premsa, ràdio i televisió son, sobretot, negocis d’uns particulars, és la indiferència. Tots hem comès l’error de reproduir les animalades que es diuen des de l’emissora dels bisbes sense adonar-nos que l’únic que fèiem era augmentar l’audiència d’aquesta emissora. Amb tot, també és cert que hi ha d’haver alguna manera de no deixar impunes les menties que es diuen en nom de la llibertat d’expressió. Un altre exemple dels qui s’omplen la boca amb la llibertat d’expressió és l’enrenou desfermat arran de la recent desaparició del programa de televisió del Tomate. Ara fa uns mesos fou tret de la programació i els responsables de la cadena on s’emetia van justificar-ho pel descens de l’audiència. Com sabeu la majoria, el Tomate es dedicava a repassar aspectes de la vida del que en diuen “famosos” de forma equivocada perquè abans el “famós” ho era per la seva feina i ara la majoria dels que surten en aquests programes ho son per tot menys per la seva feina. Doncs bé: quan van tancar el Tomate es va parlar d’atemptat a la llibertat d’expressió i flac favor es fa a aquest bé tant sagrat si se’l fa servir d’aquesta manera. Darrerament ha entrat un nou factor a tenir en compte en tot aquest debat com és el religiós. Tots sabem les conseqüències que comporta publicar una caricatura de Mahoma: amenaces als seus autors i als mitjans que ho publiquen, aldarulls, etc.. Sovint ens han retret que fem tanta conya del Papa i en canvi passem de puntetes sobre el fanatisme islàmic. Comprenc que algú se senti ferit per la imitació del Papa però ara desvetllaré un secret que fem servir a l’hora de valorar si estem apretant massa o no. Davant d’un guió que pot aixafar diversos ulls de poll del tema religiós, el passem a un guionista catòlic-practicant que tenim perquè li dongui un cop d’ull. Qui millor que un especialista en la matèria per dir-nos si ens passem molt o no tant. Tornant, però, a les caricatures de Mahoma deixeu-me dir una cosa que, particularment, em toca molt la pera: (pregunta) la meva defensa a ultrança de llibertat d’expressió m’obliga a tolerar que els manifestants en contra d’aquestes caricatures exhibeixin pancartes amenaçadores contra els seus autors?. Imagino que ens trobem davant d’una contradicció que només podem suportar si els fonaments son forts. Una altra contradicció. La llibertat d’expressió passa per tolerar, per exemple, que una organització nazi posi en dubte el genocidi dels jueus?. Cal un reforç jurídic davant d’informacions clarament racistes? Internet, sinònim de molts aspectes beneficiosos però també molts d’altres de perniciosos, no posa les coses precisament fàcils en aquest aspectes. A Internet hi podem trobar de tot, potser fins i tot massa. La vella i romàntica teoria que ens ensenyaven a la facultat de periodisme segons la qual cal comprovar i contrastar les fonts d’una informació abans de publicar-la se n’ha anat a pastar fang amb l’arribada d’Internet. Per fí ha triomfat el canalla que va dir allò de “que el contrast d’una informació no t’aixafi una exclusiva”. Ara sembla que ja val tot. I no sé dir si tot s’hi val... O no ho sé dir o potser em fa por pensar que NO tot s’hi val. Quina credibilitat hem de donar a unes informacions que, sovint, no venen ni signades? O a confidencials que es limiten a penjar informacions que publiquen alguns diaris donant-li un toc més groguenc perquè cridi més l’atenció?. Amb un telèfon mòbil qualsevol pot penjar a internet la foto de qualsevol altre en pilotes en una platja el mes d’agost. Això és llibertat d’expressió o can pixa directament?. Ho pregunto perquè potser soc jo qui ho tinc malentès. Prestigiosos mitjans han fet campanyes a les seves webs en que conviden al personal a ser “periodista” davant de qualsevol fet del que en siguin testimonis privilegiats. Fantàstic! Ja no cal que ningú t’ensenyi l‘ofici de periodista. Com veieu, son molts els dubtes que m’envolten sobre els límits de la llibertat d’expressió. I no conec massa gent que els tingui clars. Potser l’únic que tinc clar és, com deia al començament, que sense llibertat d’expressió NO hi ha llibertat i que, per tant, l’haurem de cuidar amb la cura en que es tracta un nadó. Cuidar que ningú ens la robi. Cuidar que ningú no en faci un mal ús. I mentrestant a veure si algú un dia algú en troba els límits d’una punyetera vegada per poder dir el que acabo de dir amb només una frase. Moltes gràcies."

Els tretze batlles d'ERC a les Terres de l'Ebre han fet públic un comunicat en què demanen al departament de Medi Ambient que actualitzi urgentment l'estat dels embassaments catalans després de la pluja que ha caigut aquest cap de setmana, 'congeli el projecte d’interconnexió de xarxes i analitzi la viabilitat per afrontar la situació de sequera sense la necessitat d’utilitzar la interconnexió'. El vice-president del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, diu que l'obra d'interconnexió es farà.Els batlles diuen que els problemes hídrics del país no es poden resoldre sempre extraient aigua de l'Ebre. 'Hi ha alternatives més bones que s’han proposat reiteradament i que poden solucionar les necessitats hídriques actuals i futures del país', expliquen. Són d'acord amb l'aportació puntual d'aigua mitjançant vaixells, però no volen que una canonada permanent connecti l'Ebre amb Barcelona o València. Contraposen la celeritat amb què l'estat ha licitat les obres amb la lentitud que mostra l'hora de crear d'altres infrastructures, com les variants de l’Aldea i Gandesa, l’autovia de l’interior, la construcció d’una nova estació de tren a l’Aldea i la millora de la línia Reus-Móra-Casp. Diuen que aniran a la manifestació que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha convocat diumenge a Amposta. Signen el manifest Gervasi Aspa, batlle de Deltebre; Paco Gas, de Roquetes; Jordi Monclús, de Benifallet; Dani Andreu, de l’Aldea; Alfons Montserrat, d’Alcanar; Lluís Fernàndez, de Freginals; Fidel Ciurana, de Benissanet; Pere Muñoz, de Flix; Toni Borrell, de Miravet; Joan Josep Duran, de Móra d’Ebre; Bernat Pellisa, de Rasquera; Sebastià Frixach, de Corbera d’Ebre, i Carme Pelejà, de la Fatarella. També s'hi sumen Ferran Cid, proper batlle del Perelló; Lino Bertran, proper de Xerta; Ester Martí, de la Galera, i Francesc Fidel, proper alcalde de Bot. Carod diu que la canonada es farà El vice-president de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, diu que la canonada que connectarà les xarxes del Consorci d'Aigües de Tarragona i del sistema Ter-Llobregat es farà en funció del que diu el reial decret ja aprovat pel govern espanyol i defensa les obres amb l'argument que 'no es podria improvisar una solució quan no existissin les canonades' en una situació d'emergència nacional, informa l'agència ACN.

Diumenge en el marc de les festes de maig i del desè aniversari dels Castellers de Badalona, els micacos van celebrar la diada castellera. Els badalonins van poder celebrar l'efemèride dels deus anys amb tres castells de set, que suposaven els primers del curs, però sense el cinc de set, actual sostre de la colla. Els locals van estar acompanyats pels Minyons de Terrassa i la colla Vella dels Xiquets de Valls.Tot i que matí va començar plovent, el dia ens va donar una petit respir i ja de bon matí és van poder cel.lebar les tradicionals matinades. Tot seguit la cita era les s 11:00h a les escales de l'església de Santa Maria, on més d'un centenar de camises micacos és van presentar per fer-hi la foto oficial del desè aniversari. Tot seguit la comitiva es va desplaçar en cercavila pel carrer de Sant Anastasi amb les tres colles convidades, per donat el tret de sortida a l'actuació castellera amb els respectius pilars de quatre caminats. Desprès de fer també el pilar de quatre caminat, van atacar en primera ronda, el tres de set, un castell que van saber realitzar força bé, tot i que és va acabant obrin al nivell de terços. Tot seguit, van abordar la fita de dia, el quatre de set amb l'agulla. castell que va pujar amb unes mides força lletges sobretot per la part de dalt, amb uns quarts força tancats, i amb una agulla força lleugera, que va haver de batallar una mica. També va seguir la tònica del quatre de set amb l'agulla, el seu següent castell, el quatre de set, de nou amb uns quarts excessivament tancats i que van haver de lluitar força. Van arrodonir la diada amb un vano de cinc. Les colles convidades, Minyons de Terrassa i la colla Vella dels Xiquets de Valls, van oferir actuacions calcades, amb dos castells de vuit, el tres i el quatre, més la torre de set, on els vallencs, a més a més, van fer-hi dues figueretes, en dos pisos diferents del castell. Les dues colles van acabar fent pilars de cinc, tres per parts dels de alls i dos pels de Terrassa. La propera actuació dels Castellers de Badalona (a banda de la nit de Sant Anastasi ), serà el proper dia 25 de maig, on agafaran els autocars per primera vegada enguany, per anar ala les fires de maig de Manresa.

No para de créixer el recompte de morts pel terratrèmol de 7,8 graus a l'escala de Richter que avui al matí ha sacsejat el Tíbet i la regió xinesa de Sixuan, al sud-oest de l'estat. Les autoritats diuen que el balanç de morts a la regió és de 8.533, tot i que encara hi ha moltes zones on els serveis d'emergència i l'exèrcit no hi poden arribar pels grans desperfectes que ha causat. El primer ministre, Wen Jiabao, ja s'ha desplaçat a Xengdu, capital de la regió, i demana calma per a fer front a la catàstrofe.L'agència de notícies oficial xinesa, Xinhua també informa que s'han hagut d'evacuar molts edificis a Pequín i Xangai, i que se n'han ensorrat alguns a la regió de Iunnan, encara que no dóna cap dada més sobre els danys que ha causat. No pas menys de 900 escolars són colgats sota les runes d'una escola. Els efectes s'han notat a punts tan allunyats com Pequín, Xangai, Bangkok, Taiwan i Birmània. Tot amb tot, el blocaire de MésVilaWeb Gerard Birbe, resident a Guangzhou, diu que no ha notat res. Epicentre al Tíbet L'epicentre del terratrèmol s'ha situat a Ngaba, la ciutat que la Xina va reprimir més durament a mitjans de març quan hi va haver manifestacions a favor de la llibertat del Tíbet encapçalades per monjos budistes, segons expliquen fonts consultades per VilaWeb. Terratrèmols poc habituals Els terratrèmols que superen els set graus a l'escala a de Richter passen poc sovint, amb prou feines una vintena al llarg de l'any. Es consideren molt forts i podent produir grans destrosses a grans extensions.

Els grups del PP a les Corts Valencianes i a l'Assemblea de Múrcia han consensuat avui el 'Document per a l'exigència de la igualtat' amb què reclamaran al govern espanyol que tracti el País Valencià i Múrcia amb igualtat de condicions respecte la resta de l'estat en aspectes com l'aigua, les infrastructures, la seguretat ciutadana i el finançament. El presentaran dilluns a València i servirà de base per a impulsar tot d'iniciatives parlamentàries, segons ha explicat el portaveu Ricardo Costa.Els dos grups parlamentaris, majoritaris a ambdós parlaments, diuen que el govern espanyol els margina en aquests quatre àmbits. Posen com a exemple que, en política hídrica, ha autoritzat el transvasament de l'Ebre cap al nord i no vol fer-ho cap al sud.

La direcció estatal del PSOE vol que les negociacions per acordar un nou finançament de la Generalitat de Catalunya comencin el més aviat possible. 'Tota la direcció del partit és d'acord en abordar ja el finançament autonòmic per mirar de resoldre'l i que pugui entrar en vigor durant el 2009', ha dit el secretari d'organització del PSOE, José Blanco. El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va dir dissabte que ajornar-ho aniria contra la llei.Segons Montilla, no es pot superar el termini previst a l'estatut (9 d'agost vinent) perquè estat i Generalitat arribin a un acord de finançament bilateral aplicable a partir de 2009. Seria injust per a Catalunya, que no pot continuar 'sent penalitzada' pel fet de ser solidària. I adverteix dels 'seriosos' riscos polítics que aquesta actitud pot comportar. El vice-president català, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha demanat avui que el model que s'acabi aplicant al Principat sigui fruit d'una negociació bilateral entre l'estat i la Generalitat, i no pas d'un acord entre els barons socialistes que s'apliqui al conjunt de l'estat. Chaves i González volen que s'aplaci Amb aquesta decisió, el POSE contravé la petició del seu propi president del PSOE i de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, i de l'ex-president del govern espanyol, Felipe González, que la setmana passada van proposar que s'ajornés el debat perquè el govern espanyol ha de centrar els seus esforços en resoldre els reptes de la desacceleració econòmica.

Entre 3.000 i 5.000 persones poden haver mort a Ngaba, a l'epicentre del terratrèmol de 7,8 graus a l'escala de Richter que avui al matí ha sacsejat el Tíbet i la regió xinesa de Sixuan, al sud-oest de l'estat. Fins ara, les autoritats només han confirmat que hi ha 55 morts i 600 ferits, i que no pas menys de 900 escolars són colgats sota les runes d'una escola. El primer ministre, Wen Jiabao, ja s'ha desplaçat a Xengdu, capital de la regió, i demana calma per a fer front a la catàstrofe.Les primeres informacions ja deien que havia fet no pas menys de quatre morts i un centenar de ferits per l'esfondrament de dues escoles. Ngaba és la ciutat que la Xina va reprimir més durament durant les manifestacions a favor de la llibertat del Tíbet encapçalades per monjos budistes, segons expliquen fonts consultades per VilaWeb. Els efectes s'han notat a punts tan allunyats com Pequín, Xangai, Bangkok, Taiwan i Birmània. El blocaire de MésVilaWeb Gerard Birbe, resident a Guangzhou, diu que no ha notat res. L'agència de notícies oficial xinesa, Xinhua també informa que s'han hagut d'evacuar molts edificis a Pequín i Xangai, i que se n'han ensorrat alguns a la regió de Iunnan, encara que no dóna cap dada més sobre els danys que ha causat. Els terratrèmols que superen els set graus a l'escala a de Richter passen poc sovint, amb prou feines una vintena al llarg de l'any. Es consideren molt forts i podent produir grans destrosses a grans extensions.

Prop de 900 escolars han quedat colgats a causa del terratrèmol de 7,8 graus a l'escala de Richter que ha sacsejat avui a la matinada la part tibetana de la regió xinesa de Sixuan. L'agència de notícies Xinhua només confirma la mort de cinc persones i no dóna detalls sobre l'estat en què es troben els soterrats. L'epicentre s'ha situat a Ngaba, on la Xina va reprimir més durament les manifestacions a favor de la llibertat del Tíbet encapçalades per monjos budistes, segons expliquen fonts consultades per VilaWeb.Les primeres informacions ja deien que havia fet no pas menys de quatre morts i un centenar de ferits per l'esfondrament de dues escoles. Els efectes s'han notat a punts tan allunyats com Pequín, Xangai, Bangkok, Taiwan i Birmània. L'agència de notícies oficial xinesa, Xinhua també informa que s'han hagut d'evacuar molts edificis a Pequín i Xangai, i que se n'han ensorrat alguns a la regió de Iunnan, encara que no dóna cap dada més sobre els danys que ha causat. Els terratrèmols que superen els set graus a l'escala a de Richter passen poc sovint, amb prou feines una vintena al llarg de l'any. Es consideren molt forts i podent produir grans destrosses a grans extensions.

Un terratrèmol de 7,8 graus a l'escala de Richter ha sacsejat avui a la matinada la part tibetana de la regió xinesa de Sixuan, segons informa l'Observatori Geològic dels Estats Units. L'epicentre se situa a Ngaba, on la Xina va reprimir més durament les manifestacions a favor de la llibertat del Tíbet encapçalades per monjos budistes, segons expliquen fonts consultades per VilaWeb. Les primeres informacions diuen que ha fet no pas menys de quatre morts i un centenar de ferits per l'esfondrament de dues escoles.Els efectes s'han notat a punts tan allunyats com Pequín, Xangai, Bangkok, Taiwan i Birmània. L'agència de notícies oficial xinesa, Xinhua també informa que s'han hagut d'evacuar molts edificis a Pequín i Xangai, i que se n'han ensorrat alguns a la regió de Iunnan, encara que no dóna cap dada més sobre els danys que ha causat. Els terratrèmols que superen els set graus a l'escala a de Richter passen poc sovint, amb prou feines una vintena al llarg de l'any. Es consideren molt forts i podent produir grans destrosses a grans extensions.

Un terratrèmol de 7,8 graus a l'escala de Richter ha sacsejat avui a la matinada la part tibetana de la regió xinesa de Sixuan, segons informa l'Observatori Geològic dels Estats Units. L'epicentre se situa a Ngaba, on la Xina va reprimir més durament les manifestacions a favor de la llibertat del Tíbet encapçalades per monjos budistes, segons expliquen fonts consultades per VilaWeb. Les primeres informacions diuen que ha fet no pas menys de quatre morts i un centenar de ferits per l'esfondrament de dues escoles.Els efectes s'han notat a punts tan allunyats com Pequín, Xangai, Bangkok, Taiwan i Birmània. L'agència de notícies oficial xinesa, Xinhua també informa que s'han hagut d'evacuar molts edificis a Pequín i Xangai, i que se n'han ensorrat alguns a la regió de Iunnan, encara que no dóna cap dada més sobre els danys que ha causat. Els terratrèmols que superen els set graus a l'escala a de Richter passen poc sovint, amb prou feines una vintena al llarg de l'any. Es consideren molt forts i podent produir grans destrosses a grans extensions.

El mercat de les videoconsoles és un dels que més creix en l'àmbit de l'electrònica de consum, amb més de seixanta milions d'unitats en circulació. Ben conscient d'aquesta dada, l'organització Greenpeace ha decidit dedicar un dels seus informes exhaustius sobre l'impacte ambiental i en la salut dels aparells electrònics a aquest sector específic. A Clash of the Consoles compara els grans noms d'aquesta indústria en qüestions com ara la utilització de productes i materials tòxics, les polítiques de reciclatge d'aquests components o l'eficiència energètica.Les consoles analitzades són la Wii de Nintendo, la PlayStation de Sony i la Xbox de Microsoft. I la perdedora, amb diferència, és la Wii.

El periodista i guionista Iu Forn dedica un article a la Cremada del Dimoni. La seva visió irònica i divertida sobre l'esdeveniment 'estrella' de les Festes de Maig, aquest any ajornada a a dilluns per la previsió de pluja.Primera escena: els tres trons. Els avis portant-me a la cremada. I de premi, una aturada a la granja per prendre un granissat. Poc abans de creuar la porta del local, patapam!!!, primer tro. La gentada és tal que ni veig la barra. Bé, i si no hi hagués ningú potser tampoc la veuria perquè no aixeco gaire més que 5 pams del terra. La gent està en cinquena o sisena fila i pels seus caps, amunt i avall, voleien gots de plàstic coronats per llargues palletes. Mans que ni se sap d'on surten els cacen al vol i, incomprensiblement, els fan circular per sobre de la massa sense vessar una sola gota. Els gots estan plens de tota mena de líquids associats amb la màniga curta, horxata, granissat, merengada... begudes que associes amb l'alegria de saber que a les nou de la nit encara és de dia, cosa que vol dir poder estar fins a aquella hora jugant al carrer. I sona el segon tro. Patapam!!! Això vol dir que el dimoni ja ensuma fum. “No avis, que no cal, que ja vindrem un altre dia”. Però pels avis no és fàcil de sortir de dins d'una espessa massa humana assedegada. Passen els minuts... Ai, que sonarà el tercer tro... I sona. Patapam!!! No, si ja ho veia a venir jo això. Però llavors es produeix el miracle. En poc segons la massa es dissolt i desapareix. La barra és un camp de batalla, després de la batalla, és clar. Desenes de gots de plàstic, tovallons de paper usats i palletes esberlades conformen una escena dantesca. Per sort els avis estan en forma i carrer del Mar avall, aconseguim arribar a la Rambla, creuar el pas a nivell i trobar un lloc més o menys bo. Mentre xarrupo el granissat penso: podrien haver posar una miqueta més de llimona al gel, no? Segona escena: parar l'orella. Un cotxe aparca just davant del portal d'una casa pròxima a la riera de Martí Pujol. Hi ha pressa, és tard i tot s'hi val. La família propietària del cotxe és al capdavall del carrer quan s'obre la porta del domicili. Davant dels seus ulls se'ls apareix el concepte de “barrera arquitectònica” en persona. Per ser més precisos, “barrera automobilística”. “I ara que fem?” diu la mare. El pare ho té clar: “sortim per sobre del cotxe i si l'abonyeguem, que es foti, aquest mal parit”. La filla gran el corregeix: “papa, mal parit és una paraulota i tu sempre dius que no es poden dir paraulotes”. El nen obre els ulls com a plats: “podrem saltar per sobre del cotxe? Que guai!!”. La iaia exclama: “com voleu que salti, jo? Fent servir el bastó com a perxa?”. El matrimoni es mira. No sap que fer. La iaia, conscient de la situació, els tranquil·litza: “aneu, aneu. Jo em quedo, total ja he vist cremar el dimoni moltes vegades i cada any és el mateix. Escoltaré els focs des d'aquí i potser des del badiu encara en veuré algun que pugi molt amunt”. La parella i els nens se'n van. Un jove ha vist l'escena i reacciona ràpid. Just acaba de sonar el tercer tro, patapam!!!, i apareix amb un parell de granissats. Salta per sobre del cotxe, procura fer un parell més de bonys i truca al timbre. “Qui hi ha?”. “Senyora Teresa, sóc jo, el veí del davant. Li porto un granissat”. Comença el castell de focs, però el soroll dels coets queda ofegat per la potencia de les xarrupades. Semblaria que les palletes porten un motor i tot. Han passat uns quants anys i el nen ja no és tan nen, ni l'avia és la seva avia, però... però continuo dient que podrien posar una miqueta de llimona al gel, no?

El Partit Democràtic de Boris Tadic, pro-europeista, s'ha imposat segons els primers resultats a les eleccions avançades a Sèrbia. Amb tot, la victòria no és prou àmplia i haurà de buscar pactes amb partits minoritaris o amb els nacionalistes del DSS de Vojislav Kostunica, amb qui ja havia format govern de coalició fins el març, quan es va trencar arran de la independència de Kosovë. Tadic ha dit que és partidari d'avançar cap a la UE, però que no reconeixerà Kosovë. Un 60% dels set milions de serbis (inclosos els de Kosovë) han participat en les eleccions.Aquestes eleccions s'havien plantejat com un referèndum entre partidaris de l'adhesió a la UE, amb el Partit Democràtic de Tadic al capdavant, i detractors, encapçalats pels nacionalistes de dreta del Partit Radical Serbi, de Tomislav Nikolic, que no aproven que la majoria de països europeus hagin reconegut la independència de Kosovë. Amb tot, Sèrbia ja ha fet els primers passos cap a la Unió. Al final d'abril va subscriure un pre-acord d'adhesió, l'anomenat acord d'associació i estabilització, i l'organisme europeu en condiciona l'ingrés a la col·laboració del govern serbi amb el Tribunal Internacional de l'Haia, que l'acusa de no ajudar prou en la captura de criminals de guerra dels Balcans. Votació al nord de Kosovë Els 200.000 serbis que resideixen al nord de Kosovë i en alguns altres enclavaments també han pogut passar per les urnes per escollir els seus representants, en contra de la voluntat tant de les autoritats kosoveses com de la missió de l'ONU en aquest territori. Amb tot, totes dues parts no han impedit una votació que han qualificat, això sí, d'il·legal i inacceptable. Les eleccions s'hi han desenvolupat, de fet, sense incidents.

Frank Rijkaard va tancar ahir cinc anys d'entrenador del Barça amb un estadi mig buit (40.000 espectadors) i mocadors i xiulets contra la directiva i l'equip. Per acabar-ho d'adobar, el Barça va perdre a l'últim minut contra el Mallorca, que necessitava la victòria per acostar-se a llocs UEFA. Rijkaard se'n va amb dues lligues i una Champions a la butxaca, però també després de dues últimes temporades gairebé en blanc i amb molts problemes de conducta i motivació al vestidor.Malgrat que encara queda una jornada, ahir va ser l'últim partit amb Rijkaard a la banqueta del Camp Nou, que la temporada que ve ocuparà Josep Guardiola. A la revista oficial Barça Camp Nou (pdf), Rijkaard es va acomiar del club amb una carta oberta d'agraïment. La penúltima jornada de lliga es va completar amb un derbi valencià resolt clarament (1-5) a favor del València contra el Llevant, que ja és equip de segona. I el Vila-real, per la seva banda, va superar l'Espanyol (2-0) al Madrigal i va celebrar amb l'afició una històrica segona posició a la lliga.

El grup de rock de Banyoles Kitsch acaba de publicar el desè disc, 'Kitsch 10'. No és un disc qualsevol, ja que inicialment es va idear com a disc de comiat de la banda, en forma de testament, després de més de vint anys de carrera. El resultat: nou cançons enèrgiques carregades de ràbia i d'ironia. Amb el pas del temps, però, els membres del grup s'ho han repensat i no descarten seguir fent noves cançons. Ho expliquen en aquest reportatge de VilaWeb TV.Lluís Costabella i Joan Pairó van fundar Kitsch l’any 1985. D'aleshores ençà, la banda ha creat un estil de rock propi, amb sons foscos i metàl·lics, influències punk i lletres àcides i contundents. El grup, que va celebrar els vint anys el 2005 amb un homenatge en el qual una vintena de grups van cantar les seves cançons, sempre s'ha mantingut al marge dels circuits comercials. Amb tot, ha aconseguit formar un públic fidel que continua comprant els discos any rere any. Això sí, la majoria dels fans adquireix la seva música a través d'internet. Per al nou disc, la xarxa ha esdevingut el principal vehicle de distribució. De moment, el 'Kitsch 10' es pot comprar a la seva web i a botigues de Girona, Banyoles i Vic. Les noves cançons es podran escoltar en directe aquest divendres al festival In-Somni de Girona. No se sap si aquest acabarà essent el treball pòstum de Kitsch però, per si de cas, Kitsch ja fa un advertiment en la darrera cançó del disc: 'Vint anys gemegant, fent de l’angoixa el nostre cant; vint anys gemegant, sentint les llàgrimes coll avall'. La cançó, amb evidents tocs autobiogràfics, acaba dient: 'deixeu-nos morir en pau'.

El narrador i crític literari Robert Saladrigas (Barcelona, 1940) publica una nova novel·la, 'L'altre' (La Magrana), on reflexiona sobre la fragilitat de l'existència. El protagonista de 'L'altre' és un home de quaranta anys, amb una bona feina, un sou alt, un apartament luxós i confortable... Però un incident del tot insubstancial desencadenarà un seguit d'episodis que faran trontollar la seva vida fins a límits insospitats. La novel·la arriba a les llibreries aquesta setmana. VilaWeb us n'ofereix un avançament en pdf.

La campanya anual de les institucions europees per sensibilitzar dels beneficis de l'energia solar arriba per primera vegada a casa nostra. S'hi han implicat dues entitats valencianes, l'Agència Energètica de la Ribera i l'Institut Canastell, i l'empresa barcelonina Ecoserveis, que faran accions de formació i conscienciació a centres educatius. La idea va sorgir a Àustria, l'any 2002, més tard la van adoptar les institucions europees, i ara una desena de països hi participen. Entre les activitats, una colla d'estudiants de la comarca de la Ribera visitaran algunes instal·lacions d'energies renovables, de mini-hidràulica i fotovoltaica, per conèixer-ne el funcionament. En aquesta comarca, gràcies a la feina de l'Agència Energètica de la Ribera, força ajuntaments han adoptat energies renovables. Estudiants de l'Institut Canastell de Sant Vicent (Alacantí) i d'altres escoles de la població provaran de cuinar i escalfar aigua amb energia solar, i veuran totes les aplicacions que poden tenir aquestes instal·lacions. Ecoserveis també s'ha adherit a les activitats dels Dies Solars Europeus. L'entitat participa en el projecte de la Fàbrica del Sol, un edifici que l'ajuntament de Barcelona rehabilita al barri de la Barceloneta i que s'utilitzarà com a centre de difusió d'energies renovables.

Frank Rijkaard ha tancat cinc anys d'entrenador del Barça amb un estadi mig buit (40.000 espectadors) i mocadors i xiulets contra la directiva i l'equip. Per acabar-ho d'adobar, el Barça ha perdut a l'últim minut contra el Mallorca, que necessitava la victòria per acostar-se a llocs UEFA. Rijkaard se'n va amb dues lligues i una Champions a la butxaca, però també després de dues últimes temporades gairebé en blanc i amb molts problemes de conducta i motivació al vestidor.Malgrat que encara queda una jornada, avui ha estat l'últim partit amb Rijkaard a la banqueta del Camp Nou, que la temporada que ve ocuparà Josep Guardiola. A la revista oficial Barça Camp Nou (pdf), Rijkaard s'ha acomiat amb una carta oberta d'agraïment. La jornada s'ha completat amb un derbi valencià resolt clarament (1-5) a favor del València contra el Llevant, que ja és equip de segona. I el Vila-real, per la seva banda, ha superat l'Espanyol (2-0) al Madrigal i ha celebrat amb l'afició una històrica segona posició a la lliga.